Visca el joc coral
Una vegada acabat el partidàs d’ahir al Barris Nord amb una victòria determinant –malgrat que no definitiva– per salvar la categoria i repassant l’estadística, ens adonem de com d’importants són els números i també els intangibles.
M’explicaré. Sobre el paper predominen els punts anotats per jugadors com Bropleh, Batemon, Oriola o Bozic, però també existeixen una sèrie de jugades que no apareixen a les estadístiques i, per tant, no puntuen però poden decantar un partit amb un valor incalculable.
Bona prova d’això és el partit de Corey Walden. El base nord-americà va acabar amb valoració negativa sense fer cap punt però la seua direcció i lluita defensiva van superar amb escreix els números de la fitxa tècnica.
Walden no és un jugador anotador però cada jornada és més insubstituïble en l’esquema de Gerard Encuentra. Aporta control, intensitat i experiència. Ara entenc com amb els seus números sempre ha estat en clubs d’Eurolliga.
Quan set jugadors estan per sobre de 10 en valoració i quatre superant o vorejant els 20, podem parlar de joc coral, en què un jugador per més líder que el considerem tots –parlo de James Batemon– no és l’única opció.
Al contrari, James ha aconseguit fer millors la resta de companys trobant passades inversemblants i posicions alliberades a través de les quals percudir. Ahir, a dos jugadors que estaven a l’UVI com Bropleh i Hasbrouck els van donar l’alta sense passar per planta i el joc d’equip, solidari i sense egoismes, va tenir molt a veure en aquesta reacció.
Fa dos setmanes es cridava “Volem ACB”, i avui ja diem amb tota la reserva que cal: “Som ACB.” Visca el joc coral.
