No cobren però guanyen

Injecció d’autoestima d’aquest Lleida que, amb tot el que està caient, va ser capaç de guanyar a Premià de Dalt contra un Badalona Futur que ja estava descendit. Però això, en el fons, és el de menys. L’important és haver aconseguit els tres punts en un gest d’orgull després de com de malament que ho estan passant els jugadors, amb retards en les nòmines que els obliguen a fer autèntiques filigranes per subsistir en els conceptes més elementals: lloguers, cistella de la compra i altres despeses bàsiques que per als futbolistes, cos tècnic i personal del club, ja entren en el camp del que és excepcional. Així doncs, enhorabona a un equip que va haver de veure com no comptava a la banqueta amb la figura del fisioterapeuta que, en el cas de la lesió de Lozano tot just començar, va haver de ser substituït pel de l’equip local que va fer, en els minuts restants, hores extraordinàries atenent a uns i altres. Dit això, es pot afegir que els arbres del triomf, que allunya el Lleida de la zona perillosa, no impedeixen veure el bosc del desastre econòmic que continua estant allà i, ara mateix, no sembla que en els tres mesos de termini que s’ha imposat la cúpula pugui redreçar-se la cosa, perquè, palanques inverses al marge, els deutes del dia a dia per als treballadors, que són tots, continuen existint. I arreglar això sí que és urgent.