Hi ha molt a millorar

A poc a poc, sí, però massa a poc a poc, perquè les coses canviïn a l’Atlètic. Encara no és com s’esperaven, no. Ahir, quan ja tenia els tres punts a la butxaca se’n va deixar dos amb un penal al minut 102. No és la primera vegada que això passa als de Gabri. Pateixen sempre en els afegits. No saben matar els partits i per això segueixen en descens i aquesta vegada jugant contra un Barbastre amb un jugador sota pals per l’expulsió del porter. A veure si després de la festa de la Copa del Rei aquest equip se centra en el que és important. A la Lliga a la Segona RFEF, l’objectiu és mantenir-se, sí, però pensar una mica més en gran tampoc estaria malament. Amb uns retocs a l’hivern, la cosa és possible.

I dit tot això. Una petició dita sense acritud. Tant per a l’Atlètic Lleida, però sobretot per al Lleida, que bastant té amb els seus assumptes esportivament i econòmicament parlant, cosa que hauria de ser prioritària per a l’entitat. Facin el favor d’abandonar eternes picabaralles personals, i asseguin-se i dialoguin. I si no poden fer-ho busquin-se el seu OK Corral particular i resolguin les diferències a l’estil de Wyatt Earp, Doc Hollyday i els Clayton. El que sigui, però evitin que sentim vergonya aliena cada vegada que llegim reflectides les seues penes a les pàgines del diari. La d’aquesta setmana ens va remuntar a la infància quan al pati, a l’hora de l’esbarjo, l’amo de la pilota deia allò de “tu no jugues, que la pilota és meua”.