Què més pot passar?
D urant la setmana, prèvia al partit, un es pregunta: què més li pot passar a l’Atlètic Lleida? I sí, sempre hi ha alguna cosa amb la qual no s’havia comptat que li passa. I a continuació, com que som de lletres, ens passa pel cap aquella frase de Ciceró que analitzàvem per activa i per passiva a les classes de llatí: “Quosque tandem abutere Atlètic Lleida, patientia nostra?” Val a dir que es continua utilitzant avui dia per expressar embafament davant d’una situació insostenible.
Ahir al Municipal de Sa Pobla, els lleidatans van viure un nou esperpent més enllà d’acabar golejats, 3-0, al camp del líder que el deixa com a cuer, passi el que passi en la jornada d’avui. L’equip va viatjar amb tan sols 16 jugadors; els onze futbolistes, el porter suplent i quatre jugadors de camp.
Comença el partit i en tan sols tres minuts Santana veu dos targetes absurdes i deixa els seus amb deu. Entra Lamin, d’allò més accelerat, i sense pausa comet un penal innecessari i veu una targeta. Després de 17 minuts sobre la gespa, Gabri el va canviar en el descans. O sigui, un desastre que no es va poder millorar a la segona meitat amb l’Atlètic Lleida resant perquè no li passés res més. A Cappont ja estan escrivint la carta als Reis d’Orient, o, millor encara, al Pare Noel, que arriba abans. Perquè això, sense ànim de pecar de ser alarmistes, té tota la pinta de ser un drama fins al final de la temporada.
