Sempre en passa alguna...
En català tenim una dita, de difícil traducció en castellà, que reflecteix perfectament el que passa des que va començar aquesta estranyíssima Lliga, al si de l’Atlètic Lleida: “Quan no és un all, és una ceba.” Perquè, i mira que fa anys que estem en això, mai no havíem assistit a semblant successió d’adversitats des del minut zero de la competició: fitxatges contrarellotge que no funcionen, partits que es perden una vegada i una altra per errors puntuals que no tenen solució, problemes de coexistència al Camp d’Esports, no aconseguir encara el suport total de la massa futbolística de la ciutat, mals resultats que el porten a ser el cuer de la categoria i un mes de desembre que entre lesions i jugadors que no compten per al tècnic, han fet una tasca homèrica poder confeccionar una mínima llista de convocats.
Ahir a Eivissa sí, no es va perdre, es va salvar un punt en el tram final, la qual cosa continua deixant la salvació a set punts, però amb detalls preocupants. Lesió d’un titular abans del minut deu, que força el debut de l’acabat de fitxar Carlos Cobo. Sense haver-se entrenat, surt, comet un penal i ha de ser substituït perquè encara no té ritme de competició. Camara empata, però es lesiona i ha d’entrar un dels que se n’aniran aquest gener. Encara bo que arriba l’aturada nadalenca per calmar-se tots, prendre decisions per intentar arreglar les coses i, sobretot, descansar i desconnectar. Els que puguin fer-ho.
