Granada i Burgos
Estem arribant a l’equador de la temporada –només ens restarà una jornada al Barris Nord davant del Burgos– i és moment de fer un balanç del que ha succeït en aquestes setze jornades de competició, en les quals l’Hiopos Lleida ha demostrat amb escreix que està situat on realment li correspon per plantilla i pressupost.
Dos són els equips predestinats a baixar de categoria, llevat que els despatxos facin alguna excepció com va succeir amb el Granada la passada campanya, bloquejant l’ascens del Betis en benefici del conjunt nassarita. A dia d’avui, aquestes dos places estan ocupades per andalusos i burgalesos, amb un bon nombre d’equips que ronden el precipici, on es troben quatre conjunts catalans –Andorra, Manresa, Girona i Lleida–, Saragossa i el mateix Gran Canària.
En la ment dels aficionats hi ha dos clubs que tindrien més possibilitats de perdre la categoria, i no n’hi ha cap de català, exceptuant un Andorra molt minvat per les lesions i la planificació.
Granada sembla, ara per ara, amb la soga al coll, després de la marxa de Matt Thomas a Turquia i les lesions de llarga durada de Valtonen i Kljajic. Una sola victòria en setze partits és gairebé un certificat de defunció.
Una altra cosa és el Burgos: ha fitxat bé, juga un bon bàsquet i ha reaccionat amb Corbalán, Happ i Jackson al comandament de la nau castellana.
No cal que els digui la importància del pròxim partit al Barris Nord davant del Burgos. Mitja permanència hi està en joc. I no només això: l’average també tindrà la seua transcendència. No serà el primer cas ni l’últim en què l’aritmètica decideixi una Lliga. El pavelló jugarà el seu partit, però els jugadors tindran l’última paraula.
