Sense paradís a casa

Res, que no hi ha manera. El que comença malament és difícil que vagi a millor i l’Atlètic Lleida no va poder fer que el retorn al Ramon Farrús d’on, vist això, mai no hauria hagut de sortir, fos el revulsiu que s’esperava. Nova derrota, el paradís ni se’l va veure, i gairebé ni se’l va esperar, i el descens cada vegada s’entreveu més pròxim, inevitable i irreversible. Ara només resta acabar de la millor manera possible, perquè matemàticament encara no hi ha res definitiu, i anar preparant el projecte per competir a Tercera RFEF. I dit això, una reflexió que, amb el seu permís, no vull que quedi al tinter i que també afecta el club de Cappont. En la pot ser que comprensible però absurda guerra en què està sumit el futbol lleidatà, ara mateix només hi ha un guanyador: Marc Torres, l’adjunt a la presidència del Lleida FC. Domina el relat (d’allò que ens passa, els culpables són els altres). Té un pla del qual no ha canviat una coma des de fa dos anys. Les xarxes socials són seues i té darrere una massa, poca però massa, que li dona suport incondicionalment. Els mitjans estan amb ell, o si més no, no li estan en contra. Ha aconseguit quedar-se sol al Camp d’Esports. La Paeria ara menja de la seua mà. Del deute, del concurs de creditors, de l’administrador concursal i del jutge responsable fa temps que no se’n sap res. El seu enemic és al llindar del descens... Una pena que en l’àmbit esportiu tampoc no els hi va bé, que si no...