Ja resulta molt pesat
Comença a resultar pesat, molt pesat comentar l’encadenament de mals resultats de l’Atlètic Lleida. Atenció, que si haguéssim de fer-ho amb els del Lleida CF, seria exactament el mateix. Els dos equips van superant jornades que els atansen cada vegada més al descens. És escriure la crònica d’una mort anunciada. A l’Estadi Balear els de Cappont van sumar una nova derrota. Res a objectar. L’equip de Jordi López, com abans passava amb el de Gabri García, no reacciona. Ni amb les incorporacions hivernals reaccionen. Cada contratemps se’ls hi fa una tasca homèrica, insuperable. Repetim el mateix des de fa setmanes. Cal anar acceptant ja allò que és irremeiable i pensar en la pròxima temporada, uns a Tercera RFEF i els altres a Elit. I després ja comencen a resultar igualment pesades les excuses dels entrenadors i jugadors a la sala de premsa: “Mereixíem més, hi ha hagut mala sort, la pressió ens pot, el descens bloqueja els jugadors, ens entrenem millor que no pas juguem...”, i afegeixin el que vostès vulguin, però el cas és que sempre s’analitzen derrotes o, a tot estirar, empats que tampoc no ajuden quan del que es tracta, ateses les circumstàncies, és sumar de tres en tres.
PD: Una nova jugada mestra de Marc Torres. Personar-se en el judici d’aquest dimecres contra Albert Esteve. Si li surt bé la jugada, el club pot quedar exonerat d’haver de gratar-se la butxaca com a responsable civil subsidiari.
