Ergofòbia per tutti!
Si vostè té un moment, miri quina joia més gran. Acabats de tornar de l’agost i ja toca un pontet de la Diada, tu! Ni figurat en somnis! S’hi fixa que sempre ens toquen els ponts a vostè i a mi, oi? Ves quin karma deu ser això.
És dur tornar al carril, my friend. Encara portes el bronzo dels dies de platja, però ja suportes cada matí aquell tornar a treballar entre tremolors, dècimes de febre i la tan nostrada síndrome postvacances que se suma, actualment, a una de nova: la síndrome de tornar a treballar.
Llegia que això de l’ansietat per culpa de tornar a la feina és un tema tan cabdal que es fan cursos per vèncer l’ansietat pel retorn. Diuen els entesos que, primer, vostè ha de reconèixer aquest sentiment antagònic en jeure a la sorra de la platja o al vermut diari de vacances. Segon, crear una sensació de seguretat. Vostè dirà “i com?”, doncs ni idea, carinyo, espavil, que ve l’abril. Tercer, fer-li saber al gerent. Hahahaha! –Perdó, perdó. Quart, parlar-ne amb les companyes –A aquelles bruixes, ni aigua! I cinquè, si tot això no va bé, busqui ajuda. Perfecte, aquest és el mateix punt de quan jugues al parxís, estàs just d’arribar, caus a la maleïda calavera i apa, a la casella de sortida.
De tot això se’n diu ergofòbia, és a dir, tota l’angoixa terrible que patim, alguns més que uns altres, tot s’ha de dir, perquè ens costa, a fe de déu que ens costa, tornar a la feina i centrar-nos. No hi ha manera de concentrar-se i, és clar, estem neguitosos. Tot plegat, comporta un increment de la freqüència cardíaca, males maneres amb els companys, marejos, mal de cap i malestar general. Vaja, que som tots plegats autèntiques armes de destrucció massiva! Potser sí que hauria estat millor quedar-nos a casa.
El que és més rebonic és el consell que et donen els manuals per si tota tu ets ergofòbia: tómese un descanso, diuen. Bona! Si li dic la veritat, sempre he considerat un regal dels Déus això de tornar a la normalitat per molt que s’entestin a recordar-nos que no és bona cosa. Però, si vostè està en ple bloqueig i no sap què fer, aquest cap de setmana estem de Festa Major a la Curullada. No ha vist cosa igual, m’hi jugo un pèsol! Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
