Llibertat amb càrrecs

Si vostè té un moment, avui torna a ser d’aquells moments que estic molt enfadada. Serveix de poc, ho sé, però fa dies que vaig veure clar que això de callar per educació acaba donant la raó als necis.

Anem a pams, la Guàrdia Urbana enxampa un home violant una jove que resulta ser la seva filla. A més, l’espectacle porno vomitiu passa davant d’un xavalet de 8 anys que resulta ser fill de l’animal irracional que es tirava la seva pròpia filla, per tant, germà d’aquesta. Mentre la viola, tant la bestiota com la filla van beguts. Llegeixo que alcoholitzar-la podria ser un “hàbit” perquè la criatura s’evadís de tanta misèria. Aquest horror passa al jutjat i la fera torna al carrer en llibertat amb càrrecs. De veritat? A veure si quan es publica aquest article hi ha hagut tanta pressió social que ja l’han tancat, però avui només soroll a les xarxes, excuses, giragonses jurídiques i poca cosa més.

I pregunto: a veure si el que ens passa, no és tant un problema de manca de seguretat, sinó un problema jurídic com una catedral. –Martí, faràs cap a la presó!

Què ha de passar per garantir que aquest paio no torni a xafar casa seva? M’expliquen que els i les jutges vetllen perquè calgui demostrar la culpabilitat, no per tancar la gent a la presó i menys si les acusacions no ho demanen, com sembla que és el cas. I es basen en el seguiment escrupolós de la legislació vigent. Insisteixo: què més ens ha de passar per actualitzar lleis que deixen la víctima en fals, amb por i a mans l’agressor? –sí, en masculí ho escric. Disculpi’m si vostè és del “i lis dinis qui miltrictin ils himis quiii, iiiih”. En resum, estem en un fangar lamentable, potser perquè a la base hi ha un sistema judicial saturat, esgotat. –Martí, acabes a Alcatraz...

Un cop més comprovem que per molta ordre d’allunyament que aguanti el paper, aquestes bèsties tornen a casa, com ha fet el cretí en qüestió, per fer mal, sovint definitiu i llavors ja podem plorar i fer minuts de silenci. És tard. Per tant, la llibertat amb càrrecs deixa de ser una garantia “per als bons” i acaba essent una riota per als criminals que no passen mai por, ni vergonya. No hi ha manera de fer plorar els homes que no estimen les dones! Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.