SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Si vostè té un moment, obrim un meló sucós i estiuenc. Les noves dèries i aficions que es van veient a les platges, mentre intentem prendre el sol. Modes fresques que porten moments de diversió impagables.

Ha aparegut una tribu curiosa que apareix carregada amb aquelles noses que s’acaben convertint en planxes. Venen a fer una cosa tan curiosa com pàdel surf, és a dir, sentir-se Moisès al mig del Mediterrani. Se situen i inicien el moment manxa, Ramon fins a l’explosión i sssiqui sssiqui sssiqui fins que tenen l’artefacte endurit. Bé. −Una servidora ja fa estona que s’ha activat davant l’espectacle imminent.

És habitual veure com algú motivat arrossega aquella enorme plataforma fins a l’aigua i comença el gran moment: Pujar a la planxa. Hi ha qui té habilitat. Fa un saltet i se’n va. Bona sort, mariner! Però la gran majoria de gent, no. El motivat fa veure que és fill de Jacques Custeau. Planxa a l’aigua. Saltet ú, res. Saltet dos i es queda empegat a la planxa com un blandiblú. Arrossega tot el panxam per l’enginy, espernega amb els genolls i aconsegueix quedar damunt la taula. Després fa un parell de convulsions i, sí senyor, s’asseu. Aquí arriba la frase de salvapàtries major:

“Carinyu, ja pots pujar.”

Carinyu s’ho mira. Fa el saltet. No hi ha sort. Ell condescendeix nivell manstreaming total: “Espera que l’aguanto, Carinyu, calma”. Saltet dos. Tot i que el banyador ja és a Maó, és dalt en un estat estrany entre estirada i precipitada. Però és dalt. Carinyu aconsegueix seure amb bona agilitat. Ara, ell, Moisès Primer de la Bassa de Secà, ha d’alçar-se sobre la taula i les aigües per remar aquella màquina infernal. Moisés no va bé, cirerer. Moisés cau a l’aigua. Carinyu riu, però està passant vergonya. Moisés diu “m... de planxa!”. Tothom mira. Espanya els mira, Europa els mira... Carinyu li diu a Moisés Primer que prou, que van a prendre el sol... Repleguen veles, motxilla i bossa del mòbil. Això sí, et deixaran aquell tros de planxa allà al mig i fins a nova ordre. Alerta, en venen uns altres! Martí, posa’t el barret del Picnic que l’espectacle continua. Que curiosos som els humans, oi? Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.

tracking