Estem en campanya!
Si vostè té un moment, li recordo que a les 00.00 hores ha començat la campanya electoral. Aquell instant que sempre penso que ja no era ahir, però tampoc no acaba de ser avui.
Martí, al tema!
Això de tenir quinze dies per fer campanya resulta ben graciós, però “sempre s’ha fet així” i Llei en mà “mai no s’ha fet diferent”. L’estadística indica que 6 de cada 10 individus tenen clar a qui votaran, abans de la campanya, per tant, queden 4 personetes que decidiran el seu vot en funció dels llamps i trons d’aquestes dues setmanes. I encara queda un percentatge sucós d’electores i electors que ho fan més trepidant: un 5,3% decidirà el vot al darrer minut, dins d’aquella mena de confessionari amb cortines arrugades on hi ha totes les paperetes i on se suposa que no et veu ningú mentre tries la teva.
Llegeixo que el 54% de l’electorat ja no és fidel a un partit concret. Només el 17,6% vota sempre el mateix. I un sucós 28% està allà, per seduir o definitivament no-seduïble.
El cost institucional d’aquestes eleccions són sis eurets per cap, per tant, no n’hi ha per esquinçar-se les vestidures. I les formacions polítiques tenen l’obligació de respectar els límits de despesa que els marca la LOREG. Tot endreçat, semblaria.
Tampoc no canvia la propaganda electoral que t’arriba a la bústia i que podria ben bé ser que trobessis al gener o a la primavera. En temps de protecció de dades nivell PRO, arribarà a casa correspondència de gent que no et coneix: al teu nom, cognoms i adreça... Guapo tot!
La campanya acabarà divendres 27 de novembre i llavors ens deixaran UN dia per reflexionar. Un dia que està prohibit fer proclames polítiques, sap? És igual que estem en l’era de la comunicació digital: “Sempre ho ho hem fet així.”
En resum, iniciem el camí perquè, si volen, 38.728.356 electores i electors exercim un dels drets més maltractats i més valuosos que tenim: votar.
Perquè per un dia, per un magnífic dia, el que vostè voti pesa igual que el que vota aquella persona que li triplica el sou, la posició social o la mala bava.
Per tant, no fem el ruc que la palla va cara. Amén. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
