Un Robert Redford
La mort, sempre tan fastigosa i inoportuna, s’ha endut un gran entre els més grans, Robert Redford, i la seva pèrdua es fa insuportable, perquè amb figures com ell no tan sols marxa ell de les nostres vides, sinó que tot allò que representa també sembla que va esvanint-se, a poc a poc, aquest art en majúscules, profund, bell, intens i clàssic, que ha acolorit els nostres dies, la nostra ànima.
De petit, recordo que la mare, d’un tio bo, en deia “un Robert Redford”. Redford, ho sabem, era el guapo entre els més guapos, un podi excels en el qual podríem posar-hi altres noms espurnejants, com Paul Newman –esclar– i Errol Flynn, Clark Gable, Tyrone Power, Gary Cooper, Cary Grant i Marlon Brando. La bellesa en aquests homes, potser a diferència del que succeeix avui, anava acompanyada de films que podríem considerar obres mestres, o excel·lents, amb produccions a l’altura i guions escrits per genis, la mirada posada en la fondària de l’ésser humà, la seva brutícia, i en la llargada de l’art i del temps. Potser podríem incloure en aquesta llista insigne, les darreres dècades, Brad Pitt i George Clooney, actor esculpits també en mode clàssic, cinematogràficament parlant.
Redford, posseïdor d’una tècnica limitada però ben arrelada en el seu físic, la seva cara, la seva gestualitat –la seva sola presència, vaja–, firma algunes meravelles que formen part de la nostra sentimentalitat i dels nostres principis: El cop, Dos homes i un destí, Tots els homes del president, Memòries d’Àfrica, Brubaker... En fi, títols que tothom ha vist i devocionat.
Cal no menystenir-lo com a director, amb poques peces però molt notables, com Gent corrent i, sobretot, El riu de la vida, una joia que vol encloure el que enclou amb una factura de pura orfebreria digna dels grans directors de la història.
Per això quan algú com Robert Redford se’n va, l’estupefacció davant de totes les coses torna per aclaparar-nos i obrir preguntes noves com qui obre una antiga ferida. Del material del qual estava fet aquest home en va quedant molt poc. Clint Eastwood, Judi Dench, Morgan Freeman... Aquells que volem sempre vora nostre, a tocar, lliurant les batalles que compten i triomfant, en nom de la bellesa i la noblesa.
