Quedem a Ricardo

Quan algú a Lleida diu Ricard Viñes, o potser Ricardo, el primer que li ve al cap és la plaça que du el seu nom, un punt de trobada per als lleidatans, però pocs saben els detalls de la seva vida. Curiosament, Viñes va ser un gran connector de persones. Va néixer a Lleida el 1875 i va morir a Barcelona el 1943, pobre, malalt i gairebé oblidat. Entremig, va viure totes les vides possibles per a un músic: l’èxit, l’admiració, l’amistat amb genis, els escenaris més prestigiosos d’Europa i d’Amèrica. Amb només dotze anys ja havia guanyat el primer premi de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Després vindria París, el Conservatori, i una carrera fulgurant com a pianista, especialment com a intèrpret dels nous llenguatges. Quan tocar Debussy, Ravel o Satie encara era una aposta arriscada, Viñes hi posava les mans i l’ànima. El Ricardo ajudava sempre que podia, per exemple va fer de mecenes del Picasso. Va donar més del que va guardar. I potser per això va morir en la misèria, en plena època de guerres, sense poder viure d’allò que millor sabia fer: música. Impressiona que, vuitanta anys després de la seva mort, Viñes continuï fent-nos regals. Avui mateix, a París, s’estrena íntegrament per primera vegada Sémiramis, una cantata de Maurice Ravel. Una obra que s’ha pogut reconstruir gràcies a una anotació en un dels diaris personals de Viñes. Una frase escrita el 1902 on explica que havia anat al Conservatori a escoltar la cantata Sémiramis de Ravel. Res més. Només la confirmació de l’autoria. Els seus diaris, custodiats i estudiats gràcies a la feina del comissari de l’Any Viñes, Màrius Bernadó, han estat clau per reconstruir aquesta història. Aquest any se celebren els 150 anys del naixement de Ricard Viñes. A Lleida es conserven milers de documents seus: programes de concerts, cartes, fotografies, poemes, articles, diaris. Papers que expliquen una vida intensa i que ajuden a entendre l’efervescència del París del segle passat. Viñes va voler ser enterrat a la ciutat que el va veure néixer, el lloc on venia per la Festa Major i on oferia algun concert. I avui, mentre a la Philharmonie de París sona una obra de Ravel recuperada gràcies a Viñes, a Lleida l’estem descobrint gràcies a l’Any Viñes.