Un món millor

I si resulta que els Reis d’Orient són molt més reals del que pensem? M’explico.S’acaba l’any, fem balanç, i tinc la sensació que el 2025 serà millor que el 2026. Potser per això m’agafo a la màgia de la Nit de Reis, a aquesta capacitat que tenim de posar-nos tots d’acord, encara que només sigui per un dia. Tot i que és una gran mentida, durant unes hores tots treballem per un mateix objectiu: les cares d’alegria dels nens i nenes. I, per un cop, ho fem sense seguir les instruccions del ChatGPT. Ho fem perquè ens surt del cor. Els mitjans en fan notícia, les ràdios hi dediquen programes especials, les entitats fa setmanes que preparen carrosses i cuiden cada detall perquè tot sigui perfecte.I tot plegat per rebre amb tots els honors tres savis que venen de molt lluny. Tres persones que ho han deixat tot per emprendre un llarg viatge des de diferents punts del món per portar generositat, saviesa i missatges de pau. Portem els infants a veure’ls i a escoltar els seus discursos perquè, en el fons, sabem que el que diuen és una veritat que val la pena recordar: que hem de respectar i escoltar els uns als altres, vinguin d’on vinguin; que cal promoure la generositat i la pau. Parlen des de la saviesa universal, des de la bondat. I volem que els més petits ho aprenguin.

L’endemà, però, són paraules que s’endú el vent, paraules que es queden sense significat en els exemples del que veuen al dia a dia. Els nostres fills i filles senten com es parla malament dels que venen de fora, com es menyspreen els més vulnerables, com es posa el focus en qui fa més soroll, en lloc de valorar qui més sap, com el bonisme està mal vist… Potser ara que cada cop ens costa més distingir què és veritat i què és mentida, els Reis d’Orient ens recorden l’única veritat real: que tots som humans i que només treballant junts, en equip, podem fer que el món –tot el món– sigui una mica millor. I així és com una gran mentida es converteix en una gran veritat. Una saviesa que ens arriba de la mà de persones estrangeres, en un moment en què sembla que triomfa més qui la diu més grossa que no pas qui més sap. Ara que mirem més cap al passat que cap al futur, ara que trobo tant a faltar aquesta bondat, trobo que la Nit de Reis té més sentit que mai.