Som Rurals - Som de Muntanya
Hi ha drets que haurien de ser universals, però que s’esvaeixen amb els quilòmetres. Com més lluny ets d’un nucli urbà, més difusos es tornen. Al món rural –i encara més a la muntanya– accedir a la salut i als serveis socials sovint depèn de tenir un cotxe, d’una carretera transitable i de temps.
La setmana passada, a la Seu d’Urgell, es van presentar els resultats de Som Rurals - Som de Muntanya, un projecte impulsat per ALLEM. Una prova pilot que, durant tres anys, ha fet una cosa tan simple com revolucionària: anar on són les persones considerades d’alta complexitat. Persones amb discapacitat, amb problemes de salut mental o en situació de vulnerabilitat. No han esperat que fossin elles les que es desplacessin, perquè sovint no poden. Hi han anat, s’hi han assegut, les han escoltat i hi han tornat una vegada i una altra fins a establir una relació de confiança que ha permès millorar la seva qualitat de vida. Durant la presentació dels resultats es va projectar un vídeo amb testimonis tan contundents com els de la Mar, el Joan Carles, la Mercedes o l’Emilie. Persones que expliquen que “ara puc sortir, puc parlar amb la gent, puc relacionar-me i ja no tinc aquell temor, aquella fòbia”; o que ara tenen “més llibertat per moure’m, per fer amics, per tenir companyia”. Parlen de “sentir que hi ha algú de fora de la família que es preocupa per tu i amb qui pots dir com et sents”. I, sobretot, d’aprendre a “deixar-se ajudar”.
Sembla màgia, però no ho és. És atenció personalitzada i d’alta intensitat, centrada en les expectatives i les il·lusions d’aquestes persones. És una mirada de 360 graus amb l’objectiu de vincular-les amb la seva comunitat –i, si cal, amb la família– i garantir-los l’accés a serveis de salut i serveis socials. I també és assumir que, en l’àmbit rural, i encara més a la muntanya, els quilòmetres són més llargs i el temps més lent. Ara, el programa pilot Som Rurals - Som de Muntanya s’ha acabat. Els resultats ja els coneixem; el que falta és convertir-los en estructura i en servei estable. ALLEM calcula que calen, com a mínim, dos professionals per comarca per no deixar ningú fora del sistema pel simple fet de viure on viu. No fer-ho també és una decisió. I no és neutra. I és injusta.
