Extraescolars gratuïtes
Ara que recuperar la sisena hora a les escoles no sembla que sigui una opció a curt termini, potser caldria plantejar-nos seriosament la possibilitat d’universalitzar l’accés a les activitats extraescolars. I és que cada vegada són més les veus que coincideixen en els seus múltiples beneficis més enllà de facilitar la conciliació familiar. Tant si són esportives, artístiques o tecnològiques, està demostrat que totes contribueixen d’alguna manera al desenvolupament físic i mental d’infants i joves, milloren els aprenentatges i promouen la relació i cohesió amb l’entorn.
Fer-les accessibles a tothom, per tant, s’apunta també com una fórmula, contrastada, per lluitar contra el biaix de classe i fer minvar la desigualtat educativa. Les dades parlen per si soles: mentre el 92% de famílies amb un nivell socioeconòmic alt aposten per les activitats extraescolars, només ho fan el 66% amb un nivell baix. De fet es calcula que actualment a Catalunya hi ha uns 140.000 infants que no participen en cap tipus d’activitat fora de l’horari lectiu.
Conscients d’aquesta situació, els primers a moure fitxa han estat els ajuntaments. Martorell van ser pioners ara farà tres anys i aquest curs ja hi ha més de 1.500 alumnes inscrits d’entre 3 i 16 anys. També hi ha iniciatives semblants a Montcada i Reixac, Barcelona, Manresa o Lleida, en aquest cas a través del projecte Patis Vius que aquest curs arriba per primera vegada a les escoles Joan XXIII, Joan Maragall i Sant Josep de Calassanç després d’una prova pilot l’any passat a les escoles Príncep de Viana i els Magraners.
Pels qui encara no el coneixeu, es tracta d’una iniciativa de la regidoria d’Educació que busca convertir els patis en espais de socialització entre famílies a través d’activitats esportives, culturals i de lleure obertes a tothom i en col·laboració de les entitats. Que el món local ho entomi és un pas endavant, sens dubte, però el repte és de tal magnitud que depassa les possibilitats reals dels ajuntaments. Cal una política educativa transversal, dotada dels recursos econòmics necessaris per garantir un mínim de qualitat. Perquè no tot s’hi val. Ja sigui per ensenyar robòtica, dansa, anglès o bàsquet es requereix una formació específica i experiència organitzativa. I en aquest sentit, els monitors de lleure no sempre són una bona opció.
