To be or not to be
Segons constata l’índex Education First, el nivell d’anglès dels joves al nostre país d’entre 18 i 20 anys cau en picat. Si volen –donat que no parlo d’un tema de més rabiosa actualitat– deixin de llegir el meu article d’avui, però el nivell d’anglès que tenen els ciutadans d’un país considero que és de màxima importància pel progrés d’aquest. La culpa, segons sembla, s’atribueix a les carències del sistema educatiu. És curiós, ja que mai s’havien utilitzat tants anglicismes com s’està fent en l’actualitat. Ara està de moda citar: aquest diumenge farem un brunch, avui hem organitzat un afterwork amb els amics, començo CrossFit per lluir tipet a l’estiu, no puc venir que tinc sessió de coaching, crida a la padrina per a fer-nos una selfie. Estem acceptant cookies tot el sant dia a l’ordinador o hem de lluitar contra el bullying a l’escola. I per no citar el gran nombre d’empreses que fem lemes, namings o anuncis en anglès. Al carrer es xapurreja més anglès que mai. Ara, a les aules es parla més malament que mai. La caiguda lliure del nivell d’anglès ja ve de lluny. A l’Episcopal –i d’això ja fa 35 anys– sempre em preguntava per què cada curs impartíem el mateix temari. Els phrasal verbs van durar de 6è d’EGB fins a COU. El this i el that o el can i el can’t, que se suposava que ja els havíem donat per tancats a primària, tres quarts del mateix. Els temps verbals no evolucionaven amb l’arribada del nou curs, sinó que cada any es tornava a començar pel mateix capítol: el present simple. Anant bé, a la primavera arribàvem al present continuous i, quan per fi arribava el moment d’aprendre una nova fórmula, sonava la campana de final de curs. Segons els resultats actuals de les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO del curs passat, el 19,6% dels estudiants catalans d’entre 15 i 16 anys no arriben als coneixements mínims d’anglès. Els que hi arriben, si volen aterrar a la universitat amb un anglès que no faci mal d’ulls, han de passar per caixa i fer hores extres en una acadèmia. Ara bé, el que no he entès mai, per què a les jornades de portes obertes a les escoles ens venen que els nostres fills començaran a fer anglès tot just després de deixar el bolquer i quan són grans observem que poca cosa més s’ha fet durant tot aquest període?
