Un semestre incert
Estem a l’equador d’aquest 2025 i la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME) ens informa de la situació crítica que travessen les pimes a Espanya. Diuen que a l’ecosistema empresarial hi ha una elevada inflació, alts costos operatius i increments continus del cost laboral. A més de tot això, al nostre país estem immersos en un context d’inestabilitat política, social, i crisi energètica i econòmica. És evident que les pimes espanyoles afronten un horitzó marcat per la incertesa. La gestió empresarial cada cop és més canviant. La capacitat d’adaptació i la flexibilitat continuen sent elements essencials per sobreviure i prosperar. Actualment, les empreses estan treballant per sostenir la seva competitivitat, volen consolidar la seva presència als mercats i lluiten per obrir noves vies de creixement. Tot això exigeix una gestió àgil i una visió estratègica a llarg termini. La dificultat per trobar personal qualificat i com retenir el talent és la principal preocupació laboral. La implantació de la digitalització en les empreses es reafirma com un pilar clau. L’aplicació de noves tecnologies com: la intel·ligència artificial generativa, l’automatització intel·ligent, l’analítica predictiva i la integració amb nous ecosistemes digitals s’estan esdevenint en els aliats de futur en moltes pimes. En definitiva, el focus d’atenció es basarà en: la gestió eficient del talent i els recursos humans, la digitalització i la IA, i la necessitat de garantir la sostenibilitat econòmica en termes d’ingressos i costos operatius. La meva opinió en com s’ha d’enfocar aquest segon semestre és que les empreses s’han d’esforçar a ser atractives: treballar en temes com la sostenibilitat, analitzar la seva proposta de valor i no tenir por de mostrar allò que poden aportar. Han de tenir una bona organització interna, que les ajudarà molt a millorar la productivitat. Han de ser flexibles davant la retenció de talent. La digitalització per si sola no és suficient; necessiten una evolució integral que contempli formació, adaptació i visió estratègica. I, finalment, cal deixar de fer l’analítica habitual de comparar-nos amb nosaltres mateixos segons els resultats d’anys anteriors. Per a mi, la definició del millor objectiu futur és què volem arribar a ser i no què hem estat…