Infinitat estival
De petit els estius eren infinits. Hi havia temps per a tot. Amb la padrina Carme, alguns dies de juliol, agafàvem el tren per anar a Coma-ruga i passar tot el dia a la platja. Menjàvem truita de patates i llibrets de llom, i gaudíem d’un sensacional dia de platja. O bé quan anàvem al mercat dels pagesos de Pardinyes a buscar els préssecs de Cal Gallo d’Alpicat per a fer-los en almívar. Hi havia temps per anar amb bici pels carrers dels Alamús i deixar-la tirada a qualsevol lloc quan volíem jugar a la plaça o a casa d’algun amic del meu cosí Xavi. Desconec quantes ferides als genolls m’he fet de tantes caigudes que vaig tenir... Hi havia temps per anar de vacances a Roda de Berà, cada any amb la caravana dels tiets al Càmping Stel, i fer matins de platja (sorra i castells, aventures sobre els matalassos, la mare sucant-me de Nivea, fer morros quan no em deixaven banyar perquè “encara no han passat dos hores i no has fet la digestió”); tardes de migdiada, de fer piscina i de berenar pa Bimbo amb Nocilla; i nits de cine a la fresca o música, de got de llet freda amb Colacao i a dormir. Hi havia temps per anar de colònies a Riupedrós de Vilaller i esmorzar pa amb mantega i sucre, jugar a la corda o la “pañoleta”, fer tallers i jocs de nit, de tenir por del “Zorro”, esperar amb ganes el dia que anàvem a dormir al bosc en tendes de campanya o de ser el nen que donava la guitza als monitors de l’Epis. Hi havia temps per anar a la piscina del Sicoris i passar-hi dies sencers. De fer estades al matí, de gaudir la tarda amb amics tirant-nos de cap i fent la bomba, de comprar gelats o fantes amb les cent pessetes que ens havien donat a casa, i agafant l’autobús de la Bordeta per tornar cap a casa i no patir la calor. Hi havia temps per anar el 15 d’agost a la Festa Major de Maials. Trobar-nos amb la colla, passar els matins a la piscina i les tardes a les firetes i al ball, i per comprovar si les parelletes que s’havien format l’any passat tornaven a estar juntes o no. Per adonar-te que aquella noia que tant t’havia agradat ara et feia més aviat amargor (i, en canvi, aquella que ni et miraves de cop estava realment canviada), per després continuar parlant amb ella tot escrivint-la durant l’hivern. Aquells estius eren infinits, i ho seran sempre. Els d’ara, en canvi, s’acaben volant.
