Mobilitat passada

A la premsa es parla sovint del canvi d’hàbits en la mobilitat. Les administracions treballen a aplicar polítiques per tal de garantir-la. Però és evident que els joves ja no consideren una prioritat treure’s el carnet de conduir, ja sigui perquè creuen que no els fa falta o bé per les alternatives que ja disposen. Els que vam néixer entre els anys 60 i 80 del segle passat, sobretot els que eren de poble, esperaven amb ànsia l’arribada dels 14 anys per poder conduir un ciclomotor, una petita motocicleta de 80 cc dos anys més tard, o bé un cotxe a partir dels 18. Per a molts, la moto també era l’alternativa més econòmica per desplaçar-se laboralment. Els que teníem moto a l’adolescència ens sentíem grans, però sobretot lliures. Als que ens agrada el món de les dues rodes, sabem que a Catalunya van néixer moltes empreses vinculades a aquest mitjà de transport. Algunes van tenir una vida molt curta i altres com Sanglas, Derbi, Bultaco, Rieju, Montesa o Ossa van fer-se un forat en el mercat. A finals dels 70, l’arribada de motos japoneses a preus competitius i avançades tecnològicament va suposar un punt d’inflexió i l’inici d’una crisi que va acabar provocant la desaparició de bona part d’elles. Per cert, si sou aficionats i nostàlgics d’aquestes petites meravelles, és d’obligació que visiteu el Museu lleidatà Roda-Roda, a Cappont. Allí hi trobareu autèntiques creacions artístiques i sorprenents màquines que fa uns quants anys circulaven pel nostre territori. Però, realment, si un té passió per les motos i de tot el món que les envolta, és de rigor que aquest cap de setmana visiti la fira Lleida Retro. Allí hi trobarà l’estand “Restaura la Moto”. Crec que no cal dir res més del que un trobarà dins d’aquest espai. Rafael Roig és el propietari d’aquest taller lleidatà que d’ençà uns anys restaura motocicletes de tots els anys i usos. Amb la seva passió i meticulositat, ha aconseguit tornar a donar valor a autèntiques obres d’art i a recuperar tecnologia que havia desaparegut. El cas del Rafael és un exemple clar de resiliència en aquest sector i, que tot i que el seu futur pot semblar incert (zones de baixes emissions, electrificació...) auguro que l’encararà amb infinitat de projectes que nostàlgics com jo li encarreguem. Cal que preservem part de la nostra mobilitat passada.