El virus de l’absentisme
No sé si és políticament correcte el que diré, però trobant-me actualment en el meu equador laboral ja no em preocupa allò d’intentar quedar bé amb tothom, i més quan vull dir el que penso. Sincerament, crec que quan l’abús es tolera, els justos paguen per pecadors. I això no ho podem acceptar! Em preocupa molt veure com les empreses, sobretot les petites, cada cop tenen més dificultats per tirar endavant. I un dels motius, el que molts pensem, però pocs ens atrevim a dir-ho en veu alta, és l’abús en l’àmbit de les baixes laborals.
La setmana passada vaig assistir al sopar que organitza regularment el grup Batec, liderat pel polifacètic Paco Cerdà. El convidat va ser en Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball. De les 7 preguntes que li vàrem formular els prop de 80 assistents (el 90% érem empresaris), 4 tenien com a temàtica la situació crítica de l’absentisme laboral al nostre país. El sistema, com ha de ser, està pensat per protegir el treballador quan realment està malalt. Aquest fet sempre el defensaré sense matisos. Però avui en dia, tenim massa casos que no se sostenen dins d’una anàlisi objectiva. Baixes per motius lleus, algunes reiterades, o que casualment coincideixen amb ponts i caps de setmana. Baixes de difícil mesura pel personal mèdic. I després, quan una empresa vol posar-ho en dubte, és ella qui queda com a malvada. Doncs no. Ja n’hi ha prou. Les empreses no poden ser l’esponja que tot ho absorbeix: retards, reorganitzacions, pagaments, desconfiança interna… I si vols debatre-ho, sembles insensible. Però qui ho pateix en primera persona sap que això no té res a veure amb la insensibilitat. És la crua realitat. Aquella que no surt als discursos ni als informes, però que es viu cada dia al carrer, als comerços, indústries, als restaurants i a les oficines. Sempre som els mateixos els que paguem la festa. I això, en una societat sana, no hauria de passar.
Ara mateix ha de ser el moment d’aplicar més control, més responsabilitat i més equilibri. I també, més valentia institucional per defensar les empreses que generem feina i riquesa, i no només per aquelles que saben moure millor el sistema. Com a empresari preocupat pel progrés col·lectiu, em sento amb l’obligació de dir el que molts pensen i pocs gosen expressar. Perquè si no ho diem nosaltres, qui ho dirà?
