SEGRE
First Dates

First DatesSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Suposo que com molts de vostès no tinc gaire temps per veure la tele. La feina ens ho xucla tot i sovint no queda energia ni per badar al seu davant. Els informatius acostumen a ser massa escandalosos, repetitius i apocalíptics pel meu gust. Fa temps que em tenen exhaust. M’agraden els esports, els partits del Barça, seccions incloses, les sèries i para de comptar. Si de cas, algun documental històric i algun altre de viatges. D’un temps ençà, però, m’he enganxat a First Dates, el programa de cites a cegues de Cuatro. Cada vespre després de sopar m’assec a comprovar la il·limitada i sorprenent diversitat amorosa humana.

En temps de correcció política, a més, el programa acull una representació de les diferents modalitats de relacions sexuals que conformen l’actual desordre amorós en què vivim. Sovint em faig creus del que veig i del que sento. Jovencells de vint anys que busquen l’amor romàntic, dones i homes que només busquen sexe, divorciats a la recerca d’una segona oportunitat, gent de la tercera edat que cerca companyia i amistat.

A First Dates hi ha de tot com a la vinya del Senyor. Tot mirant el programa em pregunto què és el que empeny aquestes persones a desinhibir-se d’aquesta manera. A explicar els seus atractius i habilitats sexuals. A despullar-se emocionalment d’aquesta manera. M’agrada com desenvolupen les seves estratègies de seducció i com en el darrer moment, quan tot semblava conduir-los cap a un final feliç, l’un li trenca el cor a l’altre sense finesa ni miraments o com s’agafen la mà per endegar una relació que ves a saber on anirà a parar. La pausa publicitària acostuma a ser el punt final de la meva atenció i de la nostra relació fins a l’endemà, quan em tornen a captivar les explicacions que donen els i les concursants per justificar la seva presència al programa, la seva indumentària i sobretot els diàlegs, que sovint assoleixen la condició surrealista.

Veig quasi cada dia First Dates, amb una certa mala consciència i d’una forma quasi clandestina perquè em sembla que hi veig més realitat en un pentinat i un vestit estrafolaris que en cinquanta telenotícies seguits. Què hi farem, si tots tenim un costat fosc.

tracking