El gos de Mozart
La cultura no ens impedeix ser inhumans, però la incultura ens impedeix ser humans. Per què ens acompanya sempre Cervantes? Perquè el Quixot és un llibre de riure, de Laurel and Hardy, de dos persones entranyables que estan com a cabres i que, per primera vegada en la història de la literatura, es guanyen la nostra amistat (fins llavors, els grans personatges només s’havien guanyat la nostra admiració o la nostra pietat). Dona bo estar amb ells. Els toques. Per què ens acompanya sempre Montaigne? Perquè el que ens conta als Essais, que és el que li diria a La Boétie, l’amor de la seva vida, és un cant memorable a la tolerància, a la desobediència i a l’escepticisme sense rancúnia. Dona bo estar amb ell. El toques. Parlem més amb els morts que amb els vius. Mozart va rebre una educació monstruosa del seu pare. El va convertir en un adult a la infantesa i en un nen a la maduresa. Li donava la culpa de tots els mals de la família, inclosa la mort de la mare, malalta, a París. “Confutatis maledictis, flammis acribus addictis. Com traduïries això?”, pregunta Mozart a Salieri a la pel·lícula Amadeus, fantàstica en els dos sentits de la paraula. Salieri: “Condemnats a les flames de l’infortuni.” Mozart: “Creus que existeix?” Salieri: “El què?” Mozart: “Un foc que mai no s’extingeix, cremant-nos per sempre.” Salieri: “Sí.” Tots dos temen l’infern, un per l’enveja i l’altre per la culpa. Quan li encarreguen el Rèquiem, Mozart creu que l’escriu per a ell mateix, enfonsat en una silenciosa malenconia, i només un gos vell segueix el cotxe fúnebre en el seu enterrament. Les últimes paraules que escriu abans de morir són Homo reus. Home culpable. Doncs no, Wolfgang! Segur que els déus t’han explicat que no ets culpable de res! Segur que t’han dit que el teu art no té sentiment de deute ni de culpa, i la seva absència de dogma consola, i ajuda a envellir sense abismes perquè fa la impressió que el vas crear pensant en tots i cadascun dels éssers humans que habiten la Terra, i tu només ets responsable d’il·luminar milions d’amigues i milions d’amics, la humanitat sencera, amb el teu so celestial, i quan t’escoltem ens creixen ales i sentim la música oficial del paradís!
