Morir és una pèrdua de temps
Acostumem a creure que el que és veritable és el que és real, però no és veritat: la veritat té vida pròpia. Quan al relat hi afegeixes la realitat tens la veritat; quan al relat li treus la realitat tens la política. Busquem en l’art i en la vida una cosa que ens interessi i no sigui mentida. Ràpida com un llamp i lenta com un segle és la veritat. No perdonem als nostres amics que es morin, que desapareguin com per art de màgia, però per fortuna només la soledat dels que no saben estar sols és insuportable.
La millor companyia és la dels cors sensibles i amables que diuen coses que no són ni una cosa ni l’altra. Persones bones i divertides. Éssers que, com els gats, tenen tots els defectes i una sola virtut: són encantadors. I de sobte, la cursa continua. Ens acompanyen els ametllers i la seva olor del color de les estrelles barrejat amb el més rosat dels presseguers, la boca i els ulls ben oberts: Oh! Escrivim la música de la nostra vida i hem d’afinar l’instrument, que és el nostre esperit. Per això la sintaxi és moral. La bona escriptura, quan inventa, ho fa com si fos veritat.
Els herois es creen des de la lluita de l’ànima per reconèixer el que és cert. Deixes de ser nen quan t’adones que pots mentir-te a tu mateix. Ningú té prou memòria per mentir sempre, però això no té importància per a qui no té vergonya. La veritat és el que provem d’amagar, i el repte és mostrar-la. Una persona decent es mira al mirall i confessa que s’enganya. Tant se val si l’ànima s’esquerda: els espills trencats tenen més llunes. El món és un secret a la vista de tothom. El nostre deure és descobrir-lo (des/cobrir-lo), i llavors ens aproximem –però només ens aproximem– a la suma de relat i realitat que és la veritat.
L’escriptor polonès Tadeusz Dabrowski des/cobreix aquest secret. Explica que la paraula poma no conté cap veritat sobre la poma, com la seva forma, el seu color, la seva olor o el seu gust. En l’espai entre la paraula poma i la veritat de la poma hi ha la poma. L’espai entre la paraula mort i la veritat de la mort és el més gran. Allà hi ha la vida. Entre la paraula veritat i la veritat hi ha la mort. I nosaltres diem: d’acord. Però morir és una pèrdua de temps, i els que creiem en la vida eterna naixem per sempre.
