Només hi ha dos edats

HI HA una cosa pitjor que la soledat, i és estar amb gent que te la roba i no et donen companyia. Escrivim quan estem sols perquè en realitat no estem sols: tenim al costat una persona que s’assembla molt a nosaltres i tremola. Per molt sol que estiguis, el món s’ofereix a la teva imaginació, et crida una i altra vegada anunciant el teu lloc en la família de les coses. En les hores de tedi, Baudelaire somiava en viatjar a qualsevol lloc, amb la sola condició que fos un lloc fora del món. Tots podem viure sense esperança, i sense amics, i fins i tot sense música, si podem escoltar els nostres propis pensaments i la veu llunyana de la mar. Cada matí l’univers és creat i es converteix en una oració esplèndidament escoltada i atesa tant si t’has atrevit a ser feliç com si no, tant si t’has atrevit a resar com si no. Hem de córrer una mica més ràpid que la mort, però sabent que ella està tan segura d’atrapar-nos que ens dona una vida d’avantatge. De totes les coses visibles i invisibles només creiem en l’amor, que és increïble. Tenim fe en la veritat de totes les il·lusions. La fe no resol problemes; els empetiteix. No és certesa de ciència; és serenitat d’esperança. Tots temem que el més trivial del present sigui un paradís al costat del que vindrà. Quant de mal ens fan els mals inexistents del futur! Fan riure els que diuen que el Nil no és prou gran i la Tour Eiffel no és prou alta, i fan pena els que els agrada fer pena. L’autocompassió és innecessària com una font en un dia de pluja. No es pot tenir un concepte trist de la tristesa, ni melancòlic de la melancolia, ni nostàlgic de la nostàlgia. I no podem perdre de vista que la ironia és el fruit d’un desig d’innocència frustrat. També hi ha l’autoironia, que és un mecanisme que només funciona si ens fa mal de veritat. Ningú és innocent encara que es demostri el contrari. Quantes coses ens semblarien menys irritants si fóssim menys envejosos! La veritat sempre s’amaga més enllà. Ser és ser i no ser. La raó és molt poca cosa si no arriba a entendre que hi ha moltes coses que no pot entendre. Tenim 60 anys, però no d’edat. D’edats només n’hi ha dos: o estàs viu o estàs mort, i si estàs mort tant se val, perquè se’t va prometre l’eternitat.