Fe

Tanca els ulls. Deixa de veure-hi amb la mirada per poder veure-hi amb l’ànima. Tanca els ulls i deixa parlar Déu, sigui el que sigui Déu, com si fossis un Bach cec. Tanca els ulls i escolta la promesa del cel. La fe no es pot raonar perquè no és una raó: és una decisió. Pot ser bella com un hexàmetre i està plena d’orígens com la llum de la Mediterrània. Els empiristes són formigues que amunteguen fets sense treure’n cap idea. Els racionalistes són aranyes que creen teles admirables que s’emporta el vent. La fe és una abella. S’assembla a la filosofia, una dama delicada que es diu Sofia i que només s’entrega als grecs i als poetes. El cristianisme és una causa sempre perduda i això motiva més les persones nobles, allò que abans se’n deia dames i cavallers, que la promesa de la victòria final. L’agnosticisme es cura amb els anys. Segur que Plató i Aristòtil es van convertir segles després de morts. La fe és somiar que llegeixes un poema que et sembla que ningú no ha escrit, sinó que brota en aquell mateix moment del fons del teu cor. A vegades et creus incomplet i només ets jove; a vegades et creus jove i només ets incomplet. Si t’equivoques amb bona voluntat et retrauran l’equivocació i la bona voluntat. La lucidesa és el botí del vençut. Has de recolzar el que perd per no avergonyir-te del que fa el que guanya. En alguns llocs a patir dels 60 anys comencen a comptar enrere, al Japó tornen a començar des de zero i nosaltres deixem d’aprendre coses als llibres i les aprenem dels nostres fantasmes. Totes les biblioteques del món són sucursals de la d’Alexandria, totes són un espill que reflecteix la teva cara, en totes hi pots fer un descobriment que et canviï la vida, en totes pots trobar el nen meravellat que s’hi apropa per primera vegada amb una connexió cega amb el paradís. Enmig de la devastació sempre hi ha algú que xiula en veu baixa un cant a l’esperança, com una contrasenya. No saps què cantaràs mirant el moll mentre el vaixell salpa, ni què pensaràs quan tinguis clar que mai no tornaràs, ni què descobriràs quan la nau s’endinsi en la foscor i el cel sigui només llum recordada, però tancaràs els ulls amb una connexió cega a l’univers i l’ànima et preguntarà si existeix l’ànima.