Una ficció amb final feliç

DÉU NO existeix. Si existís, per definició no hauria pogut néixer. Si hagués nascut, per Nadal no tornaria a néixer sinó que faria anys, però a l’eternitat no hi ha aniversaris. Ens agradaria viure els 56 anys de Dante, o fins i tot els 52 de Shakespeare, però començant a comptar des d’ara. A vegades pensem que la vida dura tota la vida, encara que no duri tota la vida, i tenim clar que és important que no falti l’afany. Una vida sense intenció és com un vaixell sense timó, un buf, res, ningú. Mai no sabem qui ens trobarem quan ens mirem al mirall, i si d’humans és errar, molt humans som, però hi ha idees que es resisteixen al llenguatge, i hi ha el silenci i la seva manera de fer-se càrrec de les coses, i hi ha el record com una estela que busca conciliar-se amb el present, i hi ha la paciència del temps. A vegades pensem, sí, que la vida dura tota la vida, encara que no duri tota la vida, i ens creiem fills d’uns déus que són feliços, i el destí no torça els seus desitjos, i no hi ha ombres ni ningú que els posi tristos, i per si tot això fos poc, a més a més no existeixen. No existeixen però se’ls deu bona part del millor i el pitjor de la humanitat. Per això els vam inventar. Totes les religions diuen que les altres són falses i totes tenen raó, inclosa la ciència que és òrfena d’humanisme i té la pretensió de convertir-se en única font de coneixement. La raó és incapaç d’entendre les raons de la raó. Emmudeix davant el misteri de la mort, no pot fer compatible la seva lògica amb l’esperança, col·lapsa amb l’eternitat, paraula eixordadora. Resulta clamorosament impossible pensar racionalment que hi hagi res més que el no-res després de la mort. Però passa que una mica de filosofia t’allunya de l’espiritualitat i molta t’hi fa tornar. No l’entenem, però entenem que no l’entenguem. Quan Darwin llegia una novel·la que no tenia un final feliç, la llençava al foc. Després de veure tants triomfs dels forts sobre els dèbils, tants afanys de supervivència tard o d’hora fracassats, creia que tenia dret a esperar que almenys la ficció acabés bé. Això és l’espiritualitat, una ficció amb final feliç, i això celebrem aquests dies de Nadal, iguals que tants i tan diferents. També tu tens un sabor agredolç, felicitat.