SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Déu es va jugar l’univers al pòquer amb el diable i va perdre la partida. La llista de greuges és interminable: la felicitat és tan tímida que quan la reconeixem al nostre costat fuig corrents; xiulen les bales al nostre voltant i fem veure que no ens n’adonem; quan estem acompanyats a vegades no ens sentim acompanyats; a la vida sempre li falta o li sobra temps, igual que als aeroports; tardem menys a deixar de ser amics dels que som molt amics que no pas dels que som simplement amics; les coses que no aconseguim no ens deceben, però només les que no aconseguim; ens adonem que si les estrelles són tan belles és perquè són lluny; fingim ser dolents per coqueteria; li fem trampes a la mala consciència i ens diu adeu fins a la propera; la memòria, com la història, avala patranyes amb dades veritables; ens agrada demostrar que tenim raó quan sabem que estem equivocats... Afortunadament tenim la beneïda ignorància, que ens permet suportar l’existència. Una mica d’ironia i un molt de pietat ens la fan aguantable. Els poetes es consolen amb fantasies, exactament igual que els nens. El llenguatge no està obligat a portar sempre corbata i sabates de cordons. Les coses més importants són invisibles, en l’art i en la vida. El que distingeix un gran escriptor és la seva capacitat d’escoltar el ritme, i el que distingeix un gran músic és la seva capacitat d’arribar tard. L’objectiu és la ressonància: una cosa que perduri en el cap i en el cor. Quan es llegeix massa ràpid o massa lent no s’entén res, i les històries que acaben bé no ens agraden perquè acaben. Que ningú no s’enganyi: al final només compten l’amor i la mort. Els dies passen tranquils, dolços com un somni, i només fa falta que hagin passat, que estiguin en el record, perquè es converteixin en els més feliços de la nostra vida. Ho sabem perquè estem sols, i no hi ha home que estigui sol de qui no s’apiadin els astres. El Paradís acull els que brinden per l’amor, els que engendren grandesa a besos mentre cent mil milions de mamífers compleixen amb les seves còpules les lleis de la Terra, els que respecten misericordiosament que els morts enterrin els seus morts. La mar i jo. No fa falta res més, i sobro jo.

tracking