SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Kafka ens va ensenyar a buscar en un llibre la destral que trenca l’oceà gelat dins nostre. Volia que ens toqués com la proximitat de la mar. Només diem la veritat, tota la veritat i res més que la veritat quan tenim la seguretat absoluta que no ens creuran. En un món d’impostures, només la certesa fa por. Hem d’aprendre a parlar amb la pluja, els veïns, els fontaners, les finestres, Baudelaire als peus de la seva tomba. Sentim les passes del rellotge que no para fins que ens atrapa. Cada dia que passa ens roben un dia. Entre totes les coses que es poden fer a la vida, la més important és seguir endavant. L’única manera de no equivocar-te és prendre decisions, perquè el cor només sabrà què vol després que hagis elegit. Quan s’apropa l’hivern amb arbres despullats com si fossin esquelets d’ànimes, i se sent la veu del violoncel com una gola profunda que lluita contra l’abisme, i cau una tempesta que ens dona una idea de com plou a la selva, i veiem que hi ha dies en què no tenim res a cuidar, res a cantar, res a esperar, res a estimar: que no tenim res, llavors, just llavors, en aquest precís moment ens salven la cabellera que s’aboca sobre l’esquena com una gerra de mel, i les línies de marbre que durant segles dibuixen els plecs d’una túnica sobre un cos de neu, i la flor al marge de l’autopista, i la nit que ens posa els braços a l’espatlla còmplice i serena, i la casa que comencem a construir per la teulada perquè tenim el cel i els núvols i l’aire i el fum que ens explica que a dins hi ha un foc que ens protegeix, i el misteri de la realitat que consisteix a no tenir misteri, i el descobriment que ser o no ser no és la qüestió: que ho és saber qui som, i el llampec que travessa la sala i m’arriba la diminuta abraçada de les teves parpelles, i els teus silencis com pauses musicals, i el verd que encara reté la tardor i tant recorda el del teu cor, i llavors, just llavors, en aquest precís moment se’ns omplen els ulls de llàgrimes no sabem per què, no sabem per qui. Hi ha, sempre, una felicitat de mínims. El sol fet d’existir ja és una aventura extraordinària en què trobes motius de sobres per viure-la donant les gràcies, com una simfonia jubilosa. L’univers és un hotel de mil estrelles per poc que miris el cel.

tracking