SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Bebè: cosa deficient, inconscient, invàlida, desvalguda, inerme, estimada. Així explica Mário Quintana el nostre començament. Des que obrim els ulls per primera vegada, mirem meravellats tot el que ens envolta. Som pura intel·ligència. Després caiem en inferns que deixen entreveure respostes a preguntes que no gosem formular-nos. Tot es debat entre la llum i la foscor. La simplicitat és la manera més natural de reaccionar davant l’aclaparament que produeix el misteri de la vida, i la humilitat és un refinament. Tenim, només, la maduresa; les tietes que eren tan joves i nosaltres no ho sabíem; la multitud d’arrugues i tristeses i dolors i calamitats i tares morals que ha envaït la casa; la vellesa des de la qual aviat contemplarem el meravellós abisme de la vida que cau sobre l’ànima, gota a gota, sense treva; els dies de flors insòlites i llunes resplendents que són dies tristos si m’enfado amb tu. Atrapats en la melancolia, llunyana la llum, reconforta saber que hi va haver un temps feliç i irrepetible. No hi ha cap vida que sigui completa sense un amor no correspost. És important fer un lloc a la por perquè pugui viure i caminar amb nosaltres, perquè només llavors ens respecta. Impressiona fins a quin punt pot ser commovedora una veu. La teva no l’oblidaré mentre visqui. Escrivim cartes d’amor que són ridícules però no tant com les persones que no n’escriuen, i ens enorgullim de les mentides piadoses, que són aquelles en què la veritat li diu a la misericòrdia: vostè primera, i ens culpem de no haver estimat prou, i aquesta és la nostra màxima declaració d’amor. El teu record és una illa que flota. Al cel, no a l’aigua. No són amants sinó germanes, les nostres ànimes. Que llarga la meva vida i que breu l’eternitat des que em vas dir que no m’estimaves. Et dec uns dies de tardor, certa felicitat i vint poemes d’amor dictats per la pluja quan més mal em feies. Quan tot era res, res era res perquè vas aparèixer tu, la cabellera abocada com una gerra de mel sobre l’esquena. La raó final no és una raó sinó un amor, la malaltia de l’ànima, l’única llum que il·lumina el món. Si estimar-te és un error, no vull tenir raó. Acosta’t. Més. Que entre els dos no hi càpigui la mort.

tracking