La dignitat a primera línia

Tal dia com avui però de fa 85 anys, Winston Churchill assumia el càrrec de primer ministre del Regne Unit i recitava la seva famosa frase “No tinc res més a oferir que sang, esforç, llàgrimes i suor”. La dedicació i esforç del polític britànic van ser fonamentals per aconseguir la victòria dels aliats, tot just 5 anys després. Es diu que les guerres han servit per realitzar avenços en el camp de la medicina. Les intervencions quirúrgiques quan sembla que està tot perdut, la priorització de ferits vitals però també la importància de les cures d’infermeria. De fet, ahir es va commemorar el Dia Internacional de la Infermeria en honor al naixement de Florence Nightingale, que va revolucionar la manera en què s’entenia i es practicava la infermeria. Ella va liderar un equip d’infermeres que va canviar l’assistència als soldats ferits a la Guerra de Crimea. Res passa perquè sí. I és que, si parlem de dedicació, esforç, entrega i, malauradament, llàgrimes... no hi ha ningú millor que les infermeres. Per la seva visió holística i la seva mirada empàtica d’aquell que entén el malalt perquè està al seu costat. Perquè li agafa la mà quan li ha de posar una via. Perquè l’escolta quan arriba amb por a l’Hospital. De fet molts pacients, quan contacten amb el sistema sanitari, l’únic nom que recorden és el de la seva infermera. La major part de missatges d’agraïment que rebo per l’assistència rebuda a Urgències fan referència al tracte humà del personal d’infermeria. Sempre amb una paraula d’ànim i un somriure. Encara que siguin les setmanes d’hivern treball extenuant. Encara no som prou conscients del valor que tenen. De fet, a urgències, gran part del canvi que hem fet ha estat possible gràcies a l’empoderament de la infermeria i el seu paper decisiu en la gestió i assistència dels pacients. Però aquest treball a primera línia desgasta, i per això, més enllà del reconeixement institucional, calen eines per millorar les seves condicions laborals i acadèmiques. I que, sense excuses, ocupin la centralitat de l’assistència sanitària si realment volem pensar en el millor per al pacient. Potser no tenen discursos a Westminster, però cada dia escriuen històries de dignitat amb la seva mirada, les seves mans i la seva presència.