Entre el Blau i Sant Blai

Semblava que gener no s’acabaria mai, però després d’un mes fred i plujós, aquest 2 de febrer hem celebrat de nou el dia de la Candelera. Quan escric aquestes línies, encara no sé si la Candelera riurà o plorarà, però, amb el que ha plogut aquestes setmanes, confio que avui ens regali un somriure i un sol lluent. Perquè, tot i que això vulgui dir que “l’hivern és viu”, si més no serà un hivern més habitual: de boira i fred, no pas de pluja persistent. I mira que a mi m’agrada la pluja... però potser no cal tanta. A vegades pensem que el canvi climàtic només s’associa a la calor i les temperatures extremes, i oblidem que també pot transformar els hiverns i la manera com s’expressen les estacions. A Lleida, a més, el 2 de febrer també és el dia de la Mare de Déu del Blau. És prou coneguda la llegenda del martell i el “blau” (l’hematoma) que llueix la imatge, avui a l’altar major de la Catedral de Lleida. Quin goig devia fer, abans, presidint la porta dels Apòstols de la Seu Vella. El blau és, de fet, un dels signes més comuns en medicina. Com també és comú que a algú se li quedi una espina de peix clavada a la gola: és molt molest i és una consulta habitual, tant en petits com en grans. La gent se les pensa totes per intentar que es desenganxi. I com que res passa perquè sí, no devia sorprendre al metge Blai de Sebaste que una mare li portés el seu fill perquè s’ofegava per una espina gruixuda. Segons la tradició, el va curar de manera miraculosa. Com a tantes altres persones, i això el va fer molt conegut a la zona. Més tard es va convertir en bisbe de Sebaste, a l’actual Turquia, i va acabar perseguit i martiritzat pels romans. Per això és patró, entre d’altres, dels especialistes d’otorrinolaringologia. I a Lleida no podíem commemorar-ho d’una altra manera que amb les fantàstiques Cristines de Sant Blai. Diuen que, beneïdes, tenen la virtut de curar els mals de gola. Això, científicament, no ho podem demostrar... però, per si de cas, amb aquests canvis de temps, jo els recomano que vagin a qualsevol pastisseria que tinguin a prop i en comprin una, de nata o de trufa. I gaudeixin-ne: perquè, després d’haver-te menjat una Cristina, potser no t’haurà marxat el mal de gola però ja t’és igual si plou o fa sol.