Una data

Avui és 21 de juliol i tal dia com avui, però de fa poc més de 200 anys, va néixer un polític liberal vinculat a la Restauració, Práxedes Mateo Sagasta, que juntament amb Cánovas del Castillo va ser una de les peces fonamentals de l’alternança política en temps d’Alfons XII i de la regent Maria Cristina. Permetin-me la llicència, però avui un servidor també compleix anys, i no he pogut evitar començar l’article parlant d’aniversaris. Jo no he estat mai gaire amant de celebrar el meu aniversari. No perquè no estigui content de sumar anys, sinó probablement perquè, quan era petit, era difícil celebrar-lo amb els amics de l’escola: tothom estava de vacances i ho havia de fer tot just en acabar el curs. I és que sembla que a l’estiu, sobretot a partir de la segona quinzena de juliol, no passin coses. Res més lluny de la realitat. Aquest cap de setmana ha fet 90 anys del cop d’estat que donaria lloc a l’inici de la Guerra Civil. Si no ho han fet, els recomano el llibre de David Uclés, La península de las casas vacías, que parla, entre moltes altres coses, d’aquell estiu del 36. Un estiu també molt calorós, potser no tant com aquest, però prou intens per acabar de caldejar l’ambient. A mi, però, sempre m’ha fet il·lusió que el dia del meu aniversari coincideixi amb el dia que l’home va posar el primer peu a la Lluna. L’Apollo 11 havia allunat el 20 de juliol de 1969, però era la matinada del 21 de juliol quan Neil Armstrong va trepitjar la superfície lunar. Sempre he sentit fascinació per l’espai exterior i l’astronomia. Potser deu ser pel dia que vaig néixer. Res passa perquè sí. Aquella nit, la humanitat va ser una mica més conscient de com de petits som dins l’univers, però també de fins on podem arribar quan el coneixement, la cooperació i el coratge s’alineen. I no ha estat fins aquest 2026 que, amb la missió Artemis II (Artemis era la germana bessona d’Apol·lo), hem tornat a enviar humans al voltant de la Lluna. Potser per això els aniversaris serveixen per alguna cosa més que per sumar anys. També serveixen per mirar enrere, recordar d’on venim i preguntar-nos fins on volem arribar. Perquè hi ha dies que semblen només una data més al calendari, però acaben convertint-se en una petita manera de mirar el món.