El costat entranyable de Ponent
La novel·leta The Hedge Knight, emmarcada en Els Contes d’en Dunk i l’Egg de George R. R. Martin, ha estat l’excusa en aquesta ocasió per tornar l’univers de Joc de trons (2011) al candeler de l’streaming. Ambientada gairebé un segle abans dels esdeveniments de la sèrie original, El cavaller dels set regnes segueix les aventures de Ser Duncan Dunk l’Alt (Peter Claffey), un jove d’origen humil que exerceix com a cavaller errant després d’haver heretat les armes del seu mentor, Ser Arlan de Pennytree (Danny Webb). Sense llinatge ni títols però amb un codi d’honor que voreja la ingenuïtat, Ser Duncan decideix viatjar fins a Ashford per participar en un gran torneig de justes que podria donar-li fama, una nova casa a què servir o, en el pitjor dels casos, la mort. Durant la seua travessia topa amb Aegon Egg Targaryen (Dexter Sol Ansell), un nen calb, llenguallarg i misteriós que insisteix a convertir-se en el seu escuder. Com ja sabran els fans de la franquícia, en realitat es tracta d’un príncep Targaryen, el futur del qual serà decisiu per a Ponent. Posteriorment, al repartiment s’afegeixen personatges tan variats com el carismàtic i busca-raons Lyonel Tempesta de rialles Baratheon (Daniel Ings), la titellaire dorniense Tanselle (Tanzyn Crawford), i altres prínceps Targaryen: el borratxo però visionari Daeron (Henry Ashton), el cruel Aerion Flamaresplandor (Finn Bennett), l’honorable hereu Baelor Trencaalabastres (Bertie Carvel) i el sever Maekar (Sam Spruell). La química del duo protagonista, el principal al·licient del xou, es desenvolupa en una història d’entranyables perdedors que funciona com a espai segur dins d’un imaginari medieval associat anteriorment a la crueltat extrema –malgrat que amb algun toc d’humor escatològic més que discutible–. D’altra banda, la producció s’ha basat de nou a Belfast i en els estudis Titanic, amb exteriors en localitzacions com Glenarm Castle, les Mourne Mountains, Tollymore Forest o l’àrea de Strangford, heretant així bona part de l’anomenat “turisme de Joc de trons”. Mitjançant un ritme lent i sense arribar ni per indici a l’èpica i a la foscor de La casa del drac (2022), caldria preguntar-se si aquesta cinta dividida en sis episodis d’entre 30 i 40 minuts no té cap altre objectiu que el dels fans completistes, però el seu to lleuger ja ha conquerit plataformes com Rotten Tomatoes amb un 90-95% de crítiques positives.
