SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Des de darrere la porta, sento una conversa animada. Entro a la reunió i callen. Són tots homes. Quan pregunto per què s’ha fet el silenci, responen que intercanviaven acudits masclistes i, per deferència, me’ls estalvien. Molt amables. No heu entès res. No n’hi ha prou amb assentir a les nostres reivindicacions. No és suficient que ens cediu un dia, un trist dia, per fer soroll i revisar dades. Cobrem un 22 per cent menys per la mateixa feina, concentrem el 60 per cent de l’augment de l’atur després de la pandèmia i dediquem el doble de temps que ells a activitats no remunerades com ara les cures. I què? Tenim raó però allà es queda, limitada al 8 de març des de fa poc més de cent anys. Segurament, Christine de Pisan celebraria la fita de comptar amb una data dedicada a nosaltres o potser es posaria les mans al cap al veure que encara no hem aconseguit el que ella reclamava ja al segle XIV. Va ser la primera escriptora professional a França i es va atrevir a afirmar que si s’educava les nenes com als nens “aprendrien i entendrien les dificultats i les subtileses de totes les arts i les ciències tan bé com els homes”. De Pisan pretenia trencar amb la misogínia de la filosofia. Fins i tot és evident el masclisme de qui es considera un dels grans pensadors de la humanitat: Aristòtil parteix de la base que les fèmines som inferiors als barons perquè la natura ens condemna a ser un simple recipient d’esperma per garantir la continuïtat de l’espècie. I si l’Antiga Grècia els queda lluny, viatgem fins al segle XIX i repassem les tesis de Schopenhauer: “Només si se’ls infon terror es pot mantenir les dones dins els límits de la raó.” Revisant la història, segur que hem avançat tant? Avui dia, per molt que ens formem, seguim estavellant-nos contra el sostre de vidre. Ens tracten i ens miren com a objectes sexuals i, com a tals, ens assetgen, ens estomaquen, ens violen i ens maten. Per tant, s’ha acabat vanagloriar-nos de petits mèrits. No en tenim prou. Com diu Neus Ballús, flamant guanyadora del Gaudí a la millor direcció, “les dones no hem vingut només per fer una òpera prima, hem vingut per quedar-nos”. Homes del món, si sentiu que el feminisme és la vostra creu, penseu que és milions de vegades més pesat arrossegar-la.

tracking