Assassins

La Berta ens acull a casa seva. Jo diria que és la millor amfitriona. Para taula a la terrassa del jardí com si es tractés d’una gran celebració. No hi falta res. Cafè i te, per a tots els gustos, i brioixeria de les millors pastisseries de la ciutat. L’ambient és agradable. Domina l’olor de gessamí.

Les amigues xerrem pels colzes, fins que la Carme no es pot aguantar més i es dirigeix a la Berta: “Noia, tens una cara impagable. Fas més por que una altra cosa. Les bosses dels ulls t’arriben a terra.” La Carme és d’un directe que fa fressa. La Berta, sense immutar-se, respon: “Sí, ja ho sé. Tinc miralls a casa. El problema és que he tingut un malson horrorós. No me’l puc treure del cap.” Amb el posat pesarós continua amb el somni: “En arribar a Lleida, després de tres dies a Barcelona, he anat a sopar amb uns amics. Passada la mitjanit, he arribat en taxi a casa. Tan sols creuar la reixa del jardí del davant, he sentit una cridòria que he cregut que provenia d’alguna casa veïna. Després he vist unes llums que s’encenien i apagaven al jardí del darrere. Morta de por i ben arramblada a la paret he anat cap a les llums. Amb veritable pànic he vist quatre ombres tapades amb cascs i metralletes a la mà. He llençat un crit esgarrifós. Les ombres se m’han quedat mirant apuntant-me amb les armes. Sobre la taula del jardí lluïa una pistola. Absolutament aterrida, sense pensar, l’he agafada i he començat a disparar a tort i dret. Les ombres s’han desplomat. S’han encès els llums i ha aparegut la policia que m’ha trobat amb una pistola fumejant a la mà. M’han preguntat d’on l’he treta. Els he dit que probablement era del meu germà, policia de professió, i que segurament l’ha oblidat quan ha vingut a cuidar els meus gats mentre jo era fora. En treure els cascs, les ombres s’han convertit en dos nebots i dos amics seus que estaven jugant al paint ball al meu jardí. M’he despertat amarada en suor i una tremolor que ha tardat hores a marxar.”

La Carme no se’n pot estar: “Ja saps que diuen que només cal tenir l’arma adequada en el moment adequat per convertir-nos en assassins.” Força preocupada, la Berta respon: “Per això, en despertar-me he donat gràcies a totes les divinitats per no tenir cap arma a l’abast.” La Carme pregunta: “Avui no l’has tingut. Però, i demà?”