Conte d’estiu
Sembla que el temps ens deixa un respir. Encara que faci calor no en fa pas tanta com n’ha fet el mes de juny i, veritablement, és d’agrair. Les amigues es troben, en una terrassa de la plaça Ricard Viñes, a Lleida. Totes morenes. Totes, poc o molt, han estat a la platja. I també, per descomptat, de viatge. Unes han fet viatges curts i altres llargs. Fer maletes i desplaçar-se agrada més o menys però agrada.
Avui, el grup parla de tot i de res en particular. Fins que la Dolors els explica que ha vist convocat un concurs de microrelats i que n’ha escrit un. Sense encomanar-se a Déu ni al diable, els pregunta: “A veure què us sembla”. Al mateix temps que agafa el telèfon mòbil i comença a llegir:
«A la ciutat de Macanda hi havia tan sols dos partits polítics. L’A i el B. El senyor Cantalapiedra, que sempre havia estat afí al partit B, ara s’ha afiliat al partit A i s’ha fet amic íntim del senyor Figaflor. Val a dir que el senyor Figaflor no se sap ben bé si és la mà o el peu, dret o esquerre, del senyor alcalde, però alguna cosa és, ves a saber quina.
Cantalapiedra truca al Figaflor: “No voldràs pas alguna noieta de bon veure?” A la qual cosa el Figaflor respon: “És clar que la vull! I, si pot ser, dos o tres millor que una”. Pel broc ample que la casa és gran i no repara en les despeses. Punyetes! Les coses que s’han de fer s’han de fer bé! Que per fer-les malament ja hi som a temps.
Cantalapiedra torna a trucar al Figaflor: “Tindrem una bona comissió si s’adjudiquen les obres del carrer Miraflores a l’empresa Cornutipagaelpato. I el clavegueram del carrer Tollaverda a l’empresari local Notoquiselsnassos”. El Figaflor honorant el seu nom respon: “És clar! Només faltaria! Doneu-ho per fet!”
El Cantalapiedra, que de beneit no en té ni un pèl, ho grava tot. Les gravacions arriben a mans de qui han d’arribar. El sidral és de tal magnitud que el partit A se’n va a fer punyetes i el partit B, tal com ha de ser, governa la ciutat. Per descomptat el senyor Figaflor fa cap a la presó i el senyor Cantalapiedra és indultat pels serveis incalculables que ha prestat a la ciutadania i es torna a afiliar al partit B.»
La Carme exclama: “Mare meva! Mira que n’ets, d’enrevessada! Sort que a la vida real aquestes coses no passen. Això és increïble, fins i tot sent un conte.”
