Malbarat

Es tornen a trobar, les amigues, com sempre al voltant d’una taula plena a vessar d’un assortit de pastissos i begudes que fumegen. Recuperades de les grips i els constipats, avui són una bona colla.

Després de les salutacions pertinents, comencen les converses. Quan ja ha transcorregut una bona estona des que han començat a xerrar i riure, generalment el bon humor és la tònica que impera, es presenten la Berta, la Rita, l’Antònia i la Clàudia carregades de bosses.

“Hem arrasat amb el que quedava de les darreres rebaixes.” La Berta comença a obrir bosses per mostrar tot l’adquirit, mentre continua explicant: “Guaiteu quina faldilla. I què us sembla aquest jersei? Dos texans a preus imbatibles. Tres jaquetes iguals, però de diferent color.” La Rita pren el relleu per mostrar les seves adquisicions: “Ja sabeu que jo no em puc resistir a les bosses. Me n’he comprat quatre. Són de marca i les he adquirit a un preu de veritable escàndol.”

L’Antònia ha fet fira amb tota mena de sabates. Quan les comença a desembolicar, la Roser li pregunta si pensa obrir una sabateria. I, per acabar, la Clàudia ha arramblat de tot, roba, sabates i, fins i tot, estris per la llar.

Davant de tant dispendi la Maite, estalviadora com ella sola, les mira gairebé amb angúnia i els pregunta com se’ls acut llençar els diners a carrera feta. Explica que la Rita té una cinquantena de bosses i les altres hauran de canviar de casa per encabir-hi tanta roba i futileses.

La més crítica, però, és la Carme. Segons ella, això de comprar per comprar és una bona ximpleria. Assevera que tres cinquenes parts de tot el que es produeix acaba a un abocador o en una incineradora en el termini d’un any des de la seva producció. I que això vol dir un camió de roba llençada o cremada cada segon.

Pregunta si saben què li fan al medi ambient. “Sabeu que per fabricar una samarreta de cotó calen més de 2.000 litres d’aigua? Que el procés de descomposició dels tèxtils en els abocadors genera efecte hivernacle i allibera substàncies químiques i tints tòxics en la terra i les aigües subterrànies? Que les que s’incineren alliberen gasos perjudicials a l’aire?”

La Berta la reprèn: “Ja està! Ja t’ha sortit la vena woke.” La Carme tanca la conversa en respondre: “Woke o no, aquest és el pa que s’hi dona.”