L’amour de ma vie
La Júlia va cap a casa en cotxe mentre escolta una cançó anomenada L’amour de ma vie. Li ha agradat tant que no para de sentir-la, un cop rere un altre, en bucle: “Cette chanson est pour l’amour de ma vie./ Parce que ja l’aime encore a l’infini./ Il aura mon coeur a jamais dans ses mains./ Rendez moi ce monde où on était heureux./ Même rien que son ombre ou la couleur de ses yeux./ .../ Maintenant il y a plus rien.” (Aquesta cançó és per a l’amor de la meva vida./ Perquè l’estimo encara fins a l’infinit./ Tindrà el meu cor per sempre a les seves mans./ Torneu-me aquest món on érem feliços./ Encara que només sigui la seva ombra o el color dels seus ulls./ .../ Ara no hi ha res.) La dona cantusseja quan s’atura en un semàfor. Al poc, sent un cop sec i, després, el silenci més absolut.
Les amigues, avui, han quedat per fer companyia a la Júlia. Arran de l’accident que va patir, va perdre el coneixement i li va costar recuperar la consciència. Li estan fent proves per descartar possibles danys neuronals. En entrar a l’habitació, totes parlen alhora. Com et trobes? Estàs millor? Quin ensurt, oi?, etc.
La Júlia respon que d’ensurt res de res. Que estava molt tranquil·la escoltant música quan, de sobte, tot es va fer fosc. I que, quan es va despertar, es va veure en una sala asèptica, envoltada d’infermeres i plena de cables que controlaven les seues constants vitals. “De por no en vaig tenir gens. Però em vaig adonar que el temps entre ser viu o mort pot ser d’una mil·lèsima de segon. Ara hi ets, ara ja no hi ets. I vaig començar a fer-me replantejaments.”
Cadascuna diu la seva: “Saltaràs en paracaigudes?” “Aniràs a viure a la muntanya? Vora el mar?” “Faràs un llarg viatge?”, etc. La Júlia les atura: “Res de tot això. Vull deixar de fer coses constantment per dedicar-me a gaudir de les postes de sol; endinsar-me en un bosc per escoltar els seus sons; aturar-me a contemplar les bandades d’estornells que, amb les seves giragonses, omplen el cel d’obres d’art. Vull gaudir de l’olor dels gessamins, la glicina, la mare-selva, la gespa molla i els castanyers; tenir temps per reviure els moments que m’he sentit la persona més feliç del món. Vull rememorar, un cop i un altre, aquelles cançons que formen part indestriable de la meva vida i tornar a sentir l’amour de ma vie.”
