SEGRE

Creat:

Actualitzat:

En la trobada setmanal, les amigues paren l’orella, quan la Carme els explica que la Rosalinda i la Dolors han deixat de parlar-se: “Es veu que, fa anys i panys, la Dolors va explicar un secret a la Rosalinda. Un secret que es va mantenir en el fons d’un pou prou profund perquè no arribés a la superfície. Però, vet aquí, que en una festa la Rosalinda va beure dues copes de més i, ben tocada, davant de tothom, va explicar fil per randa tot el que durant tant de temps havia guardat en un armari tancat amb pany i clau. L’enrenou va ser de pronòstic reservat i d’aleshores, ambdues, no es dirigeixen la paraula.”

La Roser s’afegeix a la conversa: “Això dels secrets té el seu què. N’hi ha que poden arribar a ser força perjudicials. En la novel·la L’estranya desaparició d’Esme Lennox de l’escriptora Maggie O’Farrell, un secret familiar serà el causant d’una vida truncada, esguerrada per sempre, en pro d’un silenci que, igual que el sarcoma, ho malmetrà tot.”

Per a la Júlia, els secrets poden arribar a pesar molt. Tant que sempre recorda un dels mites del rei Mides. Segons sembla, un dia que el rei es passejava pel bosc, es va trobar amb els déus Pan i Apol·lo embrancats en una competició. Volien dirimir quin dels dos era el millor músic. Pan va fer sonar la seva flauta, un instrument de vent fet amb canyes lligades amb cera i fil, mentre que Apol·lo va tocar la lira que li havia regalat el déu Hermes. Apol·lo va guanyar la contesa. Però Mides no hi va estar d’acord. Segons ell, el millor sens dubte era Pan. Apol·lo, en assabentar-se’n, es va enfadar molt i li va fer créixer les orelles fins a tenir-les com les d’un ruc. Mides, força avergonyit, les amagava sota la corona.

“Tan sols el seu perruquer coneixia aquest fet. Al pobre home li pesava tant aquest secret que, un bon dia, se’n va anar vora el canyissar del riu, va fer un forat força fondo, va explicar el secret, el va tapar i va marxar alliberat de la pesada càrrega que el turmentava. Però vet aquí que les paraules del sastre van fer cap a les arrels de les canyes i aquestes, en créixer i ser bandejades pel vent, van escampar com n’eren de grans les orelles del rei per tot el regne.”

Segons l’Emi, aquest mite corrobora les paraules de Benjamin Franklin: “Tres poden guardar un secret si dos són morts.”

tracking