Foc, aigua i ruda
La Dolors, la setmana vinent, aprofitarà el pont de Sant Joan per viatjar a París, mentre que la Montse recorrerà els carrers i les places de Roma. La Dolors i la Montse viatjaran, però, i la resta? Davant d’una tassa de cafè amb gel i uns pastissets, les amigues desgranen, una per una, què faran per celebrar el solstici d’estiu. La Rebeca diu que no es perdrà per res del món la baixada de les Falles d’Isil. Assegura que, mentre les cames i el cap l’aguantin, no faltarà a aquesta cita anual.
La Maite es quedarà al poble. A la plaça major s’hi farà una gran foguera envoltada per les taules on soparan els veïns. En acabar l’àpat, escriuran en un paper tot el que no els ha agradat del darrer any i el llençaran al foc. Després, a mesura que les flames disminueixin, els més agosarats saltaran tres vegades d’amunt la foguera per allunyar la mala astrugància i tenir bona sort.
Si el foc és un element transformador, de purificació i renaixement que des de temps ancestrals ha subjugat la humanitat, no és pas menys important l’aigua que ens reporta a la vida, la purificació, la fluïdesa, el canvi i la capacitat d’adaptació.
Així, la Júlia i la Berta faran cap l’una a Sitges i l’altra a Cambrils. Totes dos pensen banyar-se a mitjanit al mar i saltar set ones d’esquena, perquè, segons la tradició, aquesta és la manera de netejar-se energèticament i sanar emocionalment.
I si amb el foc i l’aigua no n’hi hagués prou per seguir rituals que es perden en l’imaginari dels temps, la Roser i la Carme aniran a recollir plantes carregades de propietats màgiques. Ja tenen localitzat un rogle d’herba de Sant Joan que, cremada com a encens, es creu que purifica l’ambient i fa fugir els mals esperits i els dimonis.
També colliran romaní, planta diürètica i digestiva, entre moltes altres propietats, a més de considerar-la protectora d’espais i persones. Tampoc no prescindiran de la berbena, ja que es creu que qui la culli la nit de Sant Joan i dormi amb ella sota el coixí atraurà diners i abundància. I, per descomptat, no faltarà la ruda, que allunya els esperits malvolents, i qui la té a l’entrada de casa queda salvaguardat de les energies negatives, perquè com diu el refranyer popular “on hi ha ruda, Déu ajuda” o bé “casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor”.
