El fosfur d’alumini des del 1968 substitueix plaguicides perillosos
Enginyer Tècnic Agrícola, empresari i productor
En una nota de premsa de l’11 de febrer, signada per una vintena d’entitats ecologistes i ambientalistes, acusava el seu Conseller Honorable, Òscar Ordeig, d’haver signat de forma unilateral i irresponsable un acord amb la pagesia catalana per a una possible utilització de fosfur, en un pla per controlar l’excés de població de conills.
Argumentaven la il·legalitat del seu ús agrícola i domèstic en tot l’estat espanyol, en la majoria d’estats d’Europa i EUA per afectar indiscriminadament la cadena tròfica, i com a contaminant ambiental.
Des de l’any 1965 com a Enginyer Tècnic Agrícola i pagès, he centrat treball i tècnica en la protecció de conreus, la seva productivitat i l’economia dels pagesos.
Als anys 1960-1970 la talpa europea era un problema en les pastures de tot el Pirineu català, dificultava la sega i erosionaven els prats. El seu control es dugué a terme enverinant llombrics amb estegnina. La talpa morta consumida per animals domèstics i carronyaires causaven mortaldat en tota la cadena tròfica.
Assajos fets amb fosfur d’alumini a Sort-Rialp a través del Ministerio de Agricultura van demostrar el control eficient i sense perill d’afectació posterior. Ho vaig desenvolupar l’any 1972. El tractament es va dur a terme subvencionat pel ministeri i posteriorment per la Generalitat, aplicat pel agricultors.
A la zona fruitera de Lleida els topillos Arvalis, Microtus rosegaven el coll de fruiters, olivera, ametllers, es tractaven amb Endrin, insecticida que afectava per contacte i ingestió animals domèstics, aus... El fosfur autoritzat amb cursets de formació, vigents avui, permet controlar aquests rosegadors utilitzant un localitzador de pastilles als seus caus, amb efectivitat, sense perill per a la fauna.
Els cereals emmagatzemats són afectats per Plodia, Ephestia, Rhizoperta, Tribolium... provocant fermentacions desenvolupant micotoxines perilloses per a l’alimentació humana i animal.
El control s’efectuava amb bromur de metil que afectava la capa d’ozó i la germinació, o el tetrasulfur de carboni explosiu i inflamable. Tots dos producte, molt eficients en el control, varen ser prohibits en els anys 1990. Des de 1968 vaig desenvolupar la utilització del fosfur (Phostoxin) juntament amb el SENPA, generalitzant el seu ús satisfactòriament sense afectar germinacions. Actualment és el producte més emprat a nivell mundial per a la protecció de cereal. En el control de conills l’Arvalin amb registre biocida és idèntic al Phostoxin amb registre fitosanitari; com a biocida requereix una normativa d’utilització limitada en espais tècnics. El seu ús al camp obert no és ni menys ni més problemàtic que el que s’utilitza per el control de talpa o topillos com a fitosanitaris.
Al cau tractat no queda fosfamina que pugui perjudicar altres animals, el conill mort no contaminarà carronyaires que el consumeixin, el gas fosfamina diluït en l’atmosfera no representa perillositat ambiental. El fosfur l’he treballat durant més de 50 anys, substituint productes d’elevada perillositat per al medi ambient i per la seva afectació a la cadena tròfica, respectant el poder germinatiu de llavor i malteria i sense accidentalitat, col·laborant en la formació per a la seva utilització raonada amb cursos a les Escoles Agràries, i en el control de conills en carreteres i talussos d’embassaments.
Per tant, senyors ecologistes i ambientalistes, el producte no està prohibit, simplement està regulat i utilitzat per empreses i persones que han superat un curs de formació que ha permès substituir productes perillosos i contaminants. No contaminin, doncs, la informació.
