El ‘palau’ de la pagesia

Dimarts 25 de novembre a Lleida. Anava cap a la inauguració de la nova fira d’agricultura i ramaderia, a l’expectativa sobre les novetats que hi pogués trobar. Des de lluny es veien les banderoles dels diferents expositors que es movien amb el vent. Això em va recordar alguna cosa. Quan vaig arribar, em vaig acostar al taulell per acreditar-me, ja que no ho vaig poder fer en línia perquè l’enllaç no funcionava.

Hi vaig veure dues oliveres i un robot. A mà dreta, una gran pantalla amb salutacions dels diferents expositors. (Una coseta... sabeu que em van fer gravar la meva part d’aquest vídeo en castellà? Sí, Sr. Postu, en castellà, perquè diuen que és l’idioma oficial. La meva sorpresa va ser doble quan vaig veure que estava subtitulat en anglès).

Vaig observar tots els estands renovats, els passadissos emmoquetats i la gent que somreia perquè tenia bones expectatives. Suposo que, com jo, tothom se sentia com un nen petit amb les sabates noves.

Aprofitant que estava fascinat per la primera impressió de la nova fira Agrobiotech Innovation Forum, vaig decidir fer un tomb. I sí, vaig constatar que hi havia totes les marques de tractors, empreses d’innovació tecnològica, grans integradores del sector ramader, agrupacions fructícoles, empreses de biocompostatge... i molt més. Tot allò que la pagesia o les empreses relacionades amb la pagesia i la ramaderia necessiten per al seu dia a dia. Es pot dir que, igual que quan obres la porta d’una estança d’un palau hi trobes alguna sorpresa, al final del passadís vaig veure un camp d’oliveres petites que em recordava un fossar. Vaig pensar que potser era un homenatge a la pagesia que havia abandonat la nostra activitat... però no. Aquelles oliveres estaven allí per fer proves amb màquines intel·ligents autònomes per aplicar tractaments als nostres camps. Sí, hi havia moltes coses futuristes. Fins i tot hi havia un gos autòmat que va ser la gran alegria de la fira, com si fos un bufó.

Recordeu que al principi us he dit que les banderoles em van recordar alguna cosa? Doncs, després de passejar-hi, vaig tenir la sensació que estava en un palau, el palau de la pagesia. Com tot palau nou, ha de ser inaugurat. Però, malauradament, no va ser presidit per la màxima autoritat del país ni pel seu conseller del ram. No podem omplir-nos la boca parlant de canvis i apostant per una nova fira i, després, no estar presents quan es bateja. Ara bé, vull agrair la presència de Jaume Puy, ara exrector de la Universitat de Lleida, que va inaugurar la fira, perquè sempre ha apostat pel sector agroalimentari, impulsant-lo i renovant-lo amb noves carreres. Van ser tres dies molt productius, amb jornades i lliçons magistrals. Vull destacar les paraules de l’exministre Pimentel. Si tots els polítics tinguessin la visió positiva que té ell sobre l’agricultura, deixant de banda el seu posicionament polític, el nostre treball seria més profitós i agradable.

Per últim, us explicaré la meva sorpresa quan un home es va apropar a l’estand d’Unió de Pagesos i em va dir: “Coneixes aquesta bandera?” Jo vaig respondre que no. Era la bandera d’Estònia, i aquell home era el cònsol d’aquest país. Venia en representació d’una empresa estoniana i, entre els estands que havia de visitar, hi havia el nostre.

Per tot això, i havent viscut la cloenda, crec que hi ha coses a millorar, però hem sembrat una llavor que entre tots hem de cuidar perquè aquest palau pugui lluir per molts anys, perquè és vital per a la pagesia de la nostra terra.