Municipis: treballem per la llengua!
Alcalde de Guissona i Cap de l’Oposició a la Diputació de Lleida
Dijous 12 de març vaig tenir l’oportunitat de participar en una taula rodona del projecte Municipis per la Llengua, impulsat per l’Associació de Municipis per la Independència. Va ser una conversa molt enriquidora sobre el paper que podem i hem d’assumir els ajuntaments per reforçar l’ús social del català.
Durant molts anys hem posat el focus gairebé exclusivament en l’escola com a espai clau per garantir la transmissió de la llengua i de la cultura catalanes. I és evident que el sistema educatiu hi té un paper fonamental. Però, també és cert que no podem deixar tota aquesta responsabilitat només a les escoles, que fan una tasca excel·lent.
La llengua es construeix cada dia al carrer, a la feina, a les entitats i també a les institucions locals. I aquí els ajuntaments tenim molt a dir.
Els municipis tenim eines per actuar. Són eines efectives i molt properes a la realitat de la gent. Us en posaré tres exemples:
El primer, creem una regidoria específica per a la llengua. A Guissona el setembre del 2025 vam aprovar crear una regidoria per la Llengua, convençuts que la política lingüística també s’ha de treballar des de la proximitat. Però encara hi ha molts municipis sense aquesta regidoria.
El segon exemple són els acords amb les empreses i comerços locals. Tenim instruments municipals per incentivar i reforçar l’ús del català en l’àmbit laboral. A Guissona s’impulsen 6 cursos de català simultàniament de diferents nivells. També, a través del programa Vincles, impulsat per Òmnium Cultural, portem el català directament a les empreses, facilitant espais perquè la llengua sigui present en el dia a dia laboral.
I tercer exemple, convertir el català en llengua de prestigi a l’administració. L’any 2019 ens vam trobar amb una situació que ens va fer reflexionar molt. La gran diversitat lingüística del municipi feia que l’Ajuntament acabés traduint pràcticament tots els textos a diverses llengües. A part de la feina enorme que això suposava, ens vam adonar que estàvem enviant un missatge equivocat. Sense voler-ho, estàvem renunciant al paper central del català.
El 2019 vam entendre que calia invertir la balança. I que calia convertir el català en llengua de prestigi a l’administració, que calia fer acords amb les empreses i comerços, i tenir una regidoria per la llengua, com a tres exemples pràctics a l’abast dels municipis.
Tenim molt recorregut per fer. I, si la Generalitat no està per la feina —o no pot arribar a tot arreu—, els municipis hi hem de ser. Perquè amb poc cost podem fer molta feina. Amb molt poc cost, els ajuntaments aportarem molt valor.
Per això, defensem que l’ajuntament també sigui escola de cultura i de llengua. Un espai que no només administra serveis, sinó que també contribueix a reforçar allò que ens defineix com a país.
A Guissona fa anys que hi treballem. La nostra és una vila amb una gran diversitat d’orígens i nacionalitats, i això és una riquesa que volem gestionar bé. Precisament, per això vam entendre que la llengua havia de ser un punt de trobada.
No podem permetre que la vergonya sigui parlar català.La vergonya hauria de ser, precisament, no voler-lo aprendre o no voler-lo utilitzar.
A Guissona i també en altres municipis veiem com segones generacions de moltes famílies nouvingudes han crescut aquí, han anat a l’escola aquí i parlen i dominen perfectament el català. Aquest fet demostra que el català és una llengua viva. I que des dels ajuntaments, tenim un clam:
Municipis, no ho dubtem: treballem per la llengua!
