Torreblanca, prosperitat compartida
Delegada territorial del Govern a Lleida
El projecte del polígon de Torreblanca-Quatre Pilans s’ha convertit en una de les decisions més transcendents per al futur econòmic i social de Lleida en les pròximes dècades, amb efectes avantatjosos per al conjunt del país. De fet, estem parlant de l’espai de desenvolupament industrial més gran que té avui Catalunya.
La Comissió de Territori de la Generalitat n’acaba d’aprovar definitivament el pla director urbanístic. A partir d’ara, ja es podran encarregar els projectes urbanístics per construir el polígon.
El potencial d’aquest polígon és molt gran. Les 203 hectàrees qualificades per a activitat econòmica, amb parcel·les de gran format per a les empreses que es volen establir a Catalunya o que volen ampliar la seva activitat, i la futura estació intermodal ferroviària que hi va vinculada, ben situada al Corredor Mediterrani que connecta Catalunya amb l’interior de la península i on hi haurà la connexió amb l’Eix transversal ferroviari, reforçaran el paper de Lleida com a hub agroindustrial i logístic de referència dins dels fluxos econòmics del nord-est peninsular i del sud d’Europa.
Però la magnitud d’aquest futur polígon no raurà només en la seva alta capacitat logística en un context de transició ecològica i digital, sinó també en la repercussió cabdal que tingui en la definició del model de ciutat, de territori i de país que volem ser. Torreblanca és una aposta sostenible per créixer, sí, però alhora ens interpel·la a tots, institucions i agents econòmics i socials, a encertar-la a l’hora de definir conjuntament com i per a qui es creix.
Per una banda, doncs, no podem desaprofitar l’oportunitat que Torreblanca contribueixi a diversificar el teixit productiu, a generar ocupació més qualificada i estable, a frenar la fuga de talent jove i a atreure’l de fora, i a prioritzar l’activitat que genera valor afegit i sostenibilitat. Però, per una altra, aquesta oportunitat ha de ser concebuda amb l’objectiu primer inapel·lable de fer que la prosperitat generada sigui efectivament compartida en favor de la cohesió social. Caldrà, doncs, acompanyar tota aquesta potencialitat amb polítiques públiques decidides: accés a l’habitatge, mobilitat eficient, formació professional adaptada a les noves demandes i redistribució dels beneficis generats, entre altres. Sense aquesta finalitat i sense aquestes actuacions correlatives, Torreblanca generarà un creixement desconnectat de les necessitats reals del territori i de la seva gent i, per tant, perdrà bona part del seu sentit. La diferència, tinguem-ho ben clar, no la farà la mida del projecte, sinó la seva orientació envers el progrés col·lectiu.
Un apunt final. Les possibilitats de creixement industrial de les terres de Lleida no es limiten al polígon de Torreblanca, perquè la vegueria disposa d’oferta distribuïda de sòl industrial amb avantatges competitius. El Govern vol generar oportunitats allà on històricament n’hi ha hagut menys i fer-ho amb planificació, inversió pública i visió estratègica, per reduir els desequilibris territorials i les desigualtats socials, just en un moment decisiu per a la redefinició del model productiu de Catalunya. Així doncs, continuarem avançant en la urbanització i promoció de sòl industrial i incentivant una inversió productiva que, quan pensi en Catalunya, tingui present els avantatges de Lleida. El paper dinamitzador i de creació de sinergies empresarials de Torreblanca de segur que ens hi ajudarà.