Quan el talent lleidatà surt de festa

Diumenge es va acabar la sisena Festa Major de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Set dies intensos, plens d’activitats gratuïtes i obertes a tothom, que ens han tornat a confirmar una certesa: la cultura és un dels pilars fonamentals de la nostra societat, capaç de generar, més enllà dels nostres orígens, aquell sentiment de pertinença que ens arrela a un territori i, en definitiva, a un país.

Com diu sovint el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, l’IEI és la casa de la cultura de les Terres de Lleida: de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran. I una casa només té sentit quan té les portes obertes.

Això és el que fem durant tot l’any, amb una programació continuada d’exposicions, seminaris, conferències, presentacions de llibres, concerts, activitats familiars i una biblioteca oberta a tota la ciutadania. Una activitat que conviu amb la recerca, el patrimoni i la divulgació, sempre amb un objectiu clar: preservar, promoure i projectar la cultura del nostre territori, així com la llengua catalana i l’occitana, que en són una part essencial. Enguany, la Festa Major de l’IEI ens ha ofert l’oportunitat de fer un pas més: treure la casa al carrer.

Per primera vegada en les sis edicions de la Festa Major, hem fet sortir part de la programació dels espais habituals de l’IEI i l’hem traslladada a l’avinguda Blondel. Durant una setmana, el Pati, l’Aula Magna i el carrer s’han convertit en escenaris compartits, on famílies, infants, joves, gent que venia expressament i també que simplement hi passejaven han compartit una estona gaudint de la cultura que es produeix a les Terres de Lleida.

Des del pregó d’Alba Segarra fins als monòlegs de La Conya Comèdia, passant per l’energia de Sound de Secà, la poesia visual de Yldor, la sensibilitat de l’Associació de Centres de Dansa de les Terres de Lleida, la música emergent d’Ugurabi, Paula Milara i Mark Boske, el directe d’A Kontra Korrent, la força de Kelly Isaiah o els espectacles familiars de Campi Qui Pugui, La Guilla Teatre i Fadunito, la Festa Major de l’IEI ha volgut reivindicar una idea ben senzilla: el talent lleidatà existeix, és divers i mereix ser protagonista.

També ho han fet les entitats de cultura popular, amb la catifa de flors del Patronat del Corpus de Lleida, la trobada gegantera i la ballada de sardanes, demostrant que el nostre patrimoni és ben viu.

La resposta del públic ens anima a continuar treballant en aquesta direcció. Perquè la cultura és un servei públic. És un espai de convivència que ens convida a sortir de casa, a mirar-nos als ulls i a compartir experiències en un moment en què sovint predomina la immediatesa de les pantalles, tal com ens recordava Fadunito al seu espectacle OFF.

Res d’això seria possible sense la implicació dels artistes, les companyies, les entitats, els equips tècnics, els treballadors de la casa i totes les persones que han fet possible aquesta Festa Major. I, sobretot, sense un públic que ha respost amb entusiasme i que ha fet seva aquesta celebració.

La Festa Major s’ha acabat. Però la casa continua oberta. Perquè aquesta és, i continuarà sent, la casa de la cultura de les Terres de Lleida. Una casa que només té sentit quan és plena de vida i de persones.