La cantarella de les pensions
Un amic meu que també pertany a la generació baby boom em comenta que la pell no li arriba al cos “perquè, Marta, ja em veig a venir que acabaran per no pagar-nos la pensió de jubilació”. No és pas el primer ni el segon que m’ho comenta, un fet que fa evident que el bombardeig per terra, mar i aire del govern de la capital del xotis, i també de la Unió Europea, està fent forat i que al carrer ja ha calat el missatge. El globus sonda governamental fa temps que es propaga des dels mitjans de comunicació adreçat als pobres contribuents per fer-los creure que l’estat del benestar és insostenible... que les pensions no es podran pagar o, com un mal menor, que les pagues extres s’hauran de suprimir, perquè les futures generacions, és a dir, els nostres fills i nets, puguin disposar d’un raconet per quan arribin a vells. L’enganyifa s’ha estès com taca d’oli fins al punt que els jubilats comencen a ser considerats una classe privilegiada que gaudeix d’una pensió exagerada i que deixarà les arques de l’estat escurades. L’altre dia vaig haver de parar els peus a uns nois universitaris que no entenien per quin motiu la gent gran ha de cobrar una pasta gansa quan ells amb prou feines arribaran al salari mínim. De res va servir que els expliqués els més de quaranta-dos anys que jo mateixa porto de cotització a la seguretat social i que, per tant, no es tracta de cap manà caigut del cel sinó que és un retorn ben merescut. La perversió del missatge està dissenyat perquè creguem que no hi ha cap més alternativa que la d’admetre el discurs oficial. No hi ha prou persones que cotitzin, diuen, diuen, diuen. Les dades publicades els donen la raó i, per acabar-ho d’adobar, la robòtica i la IA estan substituint l’ésser humà en el mercat laboral. L’empresa Amazon prepara reemplaçar per robots mig milió d’empleats i, en un futur immediat, automatitzarà el 75% de les seves operacions. I aleshores, la solució és reduir l’estat del benestar i les pensions? No pas. El Parlament Europeu hauria de posar-se les piles i treballar perquè els robots fossin classificats com a “persones electròniques” i llavors les empreses haurien de tributar per ells a la seguretat social. Si les màquines cotitzen poden perfectament sostenir el sistema de pensions i l’estat de benestar. Una revolució industrial que, inexplicablement, Europa defuig.
