Marroc

Hi ha guerra al Marroc? Quin règim polític té? Aquestes són preguntes que hauríem de saber respondre abans de donar per fet que l’acolliment de menors no acompanyats provinents del Regne del Marroc és un procés d’acollida digne i solidari vers la infància migrant no acompanyada per allò que cantava en Sisa que casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d’algú. 1a resposta: No, al Marroc no hi ha cap conflicte bèl·lic, per tant queda descartat el terme de “refugiats” (i menys ara que aquesta colla d’impresentables de l’ONU ha decidit silenciar els drets del Sàhara Occidental incorporant-lo com una part autònoma del Marroc). I 2a: El Marroc és una monarquia constitucional democràtica, parlamentària i social. Per tant, sense conflicte i amb una constitució que defineix el país com una democràcia (tot en el marc teòric, és clar), els nois que arriben a Catalunya provinents d’aquest país haurien de ser tractats de la mateixa manera que els nois holandesos, suecs, irlandesos o suïssos d’ulls blaus i amb els cabells rossos com fils d’or. Per què aquesta doble vara de mesurar? Volen dades? El Marroc és l’economia número 60 pel seu volum del PIB amb un increment anual superior al 3% (3,8% el 2024), potència exportadora de productes clau com vehicles (l’any passat gairebé supera Itàlia), químics, agricultura, fertilitzants i aeronàutica. Més dades? El Marroc preveu ampliar la xarxa ferroviària d’alta velocitat de 320 a més de 1.280 quilòmetres en els propers 16 anys que, a més a més, connectarà els 12 ports i els 15 aeroports internacionals. La concessió d’aquest gran pastís s’ha atorgat a INECO, l’empresa pública espanyola que depèn del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible amb els accionistes d’AENA, ADIF i RENFE, és a dir, els que ens torturen a Catalunya amb una manca endèmica d’inversions. Mentrestant el Marroc i Espanya fan els seus negocis, Catalunya va acollint, mantenint i pagant la festa a més i més joves (nois perquè les noies són inexistents) mentre el nostre sistema social, educatiu i de salut està col·lapsat i fa aigües per tot arreu. I deixo per un altre article les dades policials que certifiquen l’origen dels delinqüents habituals. Només una altra dada oficial del Departament de Justícia: els ciutadans marroquins representen el 41,5% del total dels reclusos estrangers a Catalunya i que, sorpresa, tenen entre 18 i 20 anys.