Messies Participatiu

Aquest passat dissabte i per segon any consecutiu l’Oratori més conegut de Händel ressonava a l’Auditori de Lleida. Haver tingut l’oportunitat de poder cantar El Messies és una experiència única que agraeixo de tot cor a l’Associació Messies Participatiu, una entitat que va néixer l’any 2018 amb la voluntat de seguir aquesta tradició que a la ciutat de Barcelona s’interpretava amb cors participatius des del 1995, organitzats, llegeixo textualment la nota informativa, “per una entitat financera” que, com tothom ja sap, era La Caixa, ara CaixaBank. I per quin motiu després de 23 anys l’Obra Social de La Caixa deixa de finançar aquest concert participatiu mentre ho segueix fent en 11 ciutats de l’Estat espanyol com Madrid, Granada, Bilbao, Tenerife així com també a la ciutat portuguesa de Porto? No s’amoïnin que, com acostuma a dir el meu amic Carles Porta, jo també intentaré posar una mica de llum a la foscor. Malgrat les excuses de mal pagador d’aquesta entitat bancària tan nostrada: “Creiem que ha arribat el moment que la societat civil se’l faci seu i, per aquest motiu, transferim el projecte perquè pensem que després de tants anys el pot assumir la societat”, no costa gens ni mica imaginar quins van ser els motius reals per deixar de cop i volta de recolzar un esdeveniment que s’havia convertit en tot un referent a Europa i que, a més a més, ja estava preparant els actes de celebració dels 25 anys, un quart de segle!, de la representació participada de l’obra més coneguda del mestre de Halle. L’any anterior, el 2017, el concert participatiu al Palau de la Música va ser un esclat de patriotisme. Tot just després de l’Amen que enlaira les veus del Cor més enllà de l’infinit, els crits a favor de la independència de Catalunya es van poder escoltar per tots els racons d’aquesta gran joia arquitectònica del Modernisme català. Quan els mesells de can Fainé devien sentir aquells crits de llibertat de ben segur que les cames els devien començar a tremolar i la suor se’ls devia gelar “perquè ves a saber què en pensaran, aquests de Madrid”. I per casualitats de la vida, l’any 2018, la “nostra” deixa de finançar El Messies. L’apàtrida entitat financera, aquella Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis que els avis amb el cor entendrit per l’edat encara pensen que és “la de casa”, va oblidar que la força de Catalunya és la seva gent. Gràcies, Associació Messies Participatiu per aquesta lliçó de resiliència.